Catalunya autoritza fer vi amb seixanta-una varietats de raïm diferent. Fa poc les detallàvem en aquest article, on constaven les 59 inicials més les dues recents incorporacions d’aquest passat mes de juliol, la carinyena roja i la verdiell o verdil. Entre elles, una amb accent argentí que també té presència al nostre país vitivinícola, especialment a la zona de l’Alt Empordà.
Autoritzada des de 2014, però no s’ha inclòs en cap plec de condicions de DO
Està inscrita de forma provisional des del 2002 en el Registre de Varietats Comercials i autoritzada a Catalunya des del 2014, però no està inclosa en el plec de condicions de cap denominació d’origen catalana. Per tant, qui en té, l’ha de vinificar com a vi de taula.
La superfície plantada a Catalunya, segons dades d’aquest 2023, és de 16 ha, 211 a l’Estat (2022) i 7.265 (2018) a França. A l’Argentina ocupa una extensió de 46.000 ha, 44 de les quals a Mendoza, tocant a la serralada dels Andes. Al VIVC, Vitis International Variety Catalogue, el nom principal és Cot, i recull 188 sinònims.
En el cas català, hi ha plantes a l’Alt Empordà, que ocupen una superfície de 4 hectàrees, situades a Garriguella i Siurana; també n’hi ha a l’Alt Penedès (Santa Margarida i els Monjos), les Garrigues (l’Albagés), Segrià (Alcarràs i Lleida) i el Solsonès (Odèn).
Originària de Cahors, a França s’anomena Cot i la superfície més gran està a l’Argentina
Originària de la zona de Cahors es coneix a França amb el nom de Cot, encara que és més coneguda a tot arreu com a malbec, que és el nom amb què se l’anomena a l’Argentina, país on té la superfície majoritària i el màxim prestigi dels vins elaborats amb aquesta varietat. La primera citació del malbec apareix el 1783, prenent el nom de Monsieur Malbeck, persona que la va propagar per tot el Medòc.
La varietat va ser introduïda a l’Argentina cap a l’any 1860, per Michel Pouget, i a les últimes dècades del segle XX els vins argentins d’aquesta varietat van tenir un gran èxit als EUA, desplaçant els vins francesos, i arribant a considerar-lo com originari de l’Argentina.
Encara que minoritària, un 2%, forma part dels ceps de les diferents AOP de la zona de Bordeus. És majoritària en l’AOP Cahors, on cal que els vins d’aquesta denominació tinguin un mínim del 70% d’aquesta varietat. De fet, a França té dinou clons autoritzats, de l’ENTAV-INRA, 9 del departament de Lot (Cahors), 9 de la Gironda i un de l’Argentina, a Itàlia n’hi ha un de la Vivai Cooperativi Rauscedo de Friuli Venècia Júlia. A l’Estat espanyol no n’hi ha cap.
La planta és vigorosa, li agrada l’exposició solar i la calor per a poder arribar a una bona maduració; corre el risc de les gelades de primavera en la vinya jove, i fa bona producció en anys secs, tot i que baixa molt en les primaveres humides per la caiguda de les flors. Una de les característiques de la fulla d’aquest cep és que el pecíol és d’un color violeta vermellós intens.
La malbec es vinifica a l’Alt Empordà, nascuda en dues vinyes del celler Masetplana a Garriguella i una del celler Vins de Taller a Siurana. Una de les vinyes de Garriguella, la que té el nom de Restaurant, està plantada el 2006, en vas i es destina al vi Blauet dels aiguamolls; l’altra amb el nom de Serrat, està emparrada, és de l’any 2020 i encara no ha entrat en producció.
En Xavier Maset, que a principis dels anys 2000 formava part de l’òrgan rector de la DO Empordà, explica que des de l’entitat tenia cura de les varietats que es podien adaptar millor al territori. Ell va apostar per la malbec de manera experimental, per veure com evolucionava i s’adaptava al territori a fi i efecte de fer-la autoritzada a Catalunya.
Durant uns quants anys el celler va subministrar 200 kg de raïm a l’Incavi, per poder fer els estudis i les vinificacions pertinents així com el seguiment de la seva evolució, i quan un celler del Penedès va plantar unes quantes vinyes de malbec va deixar de subministrar raïm, donat que la distància de les vinyes del Penedès a l’entitat pública del vi era molt més curta que no des de l’Empordà. Sigui com sigui, i així ho puntualitza Maset, l’adaptació a l’Empordà va ser tan bona, que el 2020 Masetplana va plantar una nova vinya que encara no ha entrat en fase de producció.
El vi de Masetplana porta el nom de Blauet dels aiguamolls, és un monovarietal que surt al mercat amb 13,5% vol., i un preu que ronda els 11,5 euros, amb una producció limitada de 3.000 ampolles.
Masetplana descriu el seu vi com un “petit ocell, de dors blau-verdós, que viu solitàriament en rius i estanys d’aigües netes”. Semblant al nostre malbec d’una sola finca, és “fresc, aromàtic, intens, i de caràcter local, propi d’una criança que li aporten set mesos en botes de roure”. Es tracta d’un vi de guarda “de color intens, entre el grana i el violeta amb reminiscències de cacau”, que combina molt bé, diran, amb pollastre rostit i naps negres.
La vinya de Siurana està envoltada per una arbreda, el bosquet del Serrat, que en anys de sequera fa que els ceps perimetrals gairebé no tinguin fruit. Està emparrada, amb marc de plantació de 2×1 i poda Guyot doble; fou plantada l’any 2002. El sòl és alcalí, amb textura franc-llimosa i argilosa.
L’Antoni Falcon, director del celler, comenta que va plantar malbec fonamentalment per les referències pel qual estava utilitzat per als cupatges de “vins de molt prestigi”. Que li agrada especialment “el toc final de fumat, primer cirera burlat (fosca), to balsàmic, cacau, i la capa de color vermell púrpura”, que descriurà com a “molt elegant”.
Falcon afirma que s’adapta molt bé a l’Empordà, ja que és una varietat que vol moltes hores de sol i calor. La producció és petita d’un kg o menys per m2 d’espatllera. De tota manera, els vins elaborats amb varietats experimentals no es podien comercialitzar. Amb aquestes varietats es realitzaven estudis i vinificacions i es feia un seguiment de la seva evolució i adaptació al territori, per veure si algun dia es podrien autoritzar per a l’elaboració de vins. Normalment, per poder aprofitar el raïm i poder-lo incorporar a algun vi, s’inscrivien amb el nom d’una varietat autoritzada. De fet, a l’Empordà encara hi ha nombroses vinyes de varietats experimentals o no autoritzades en el seu moment que estan registrades amb altres noms.
El vi de Vins de Taller porta el nom de Cervus, també és monovarietal que té una graduació alcohòlica de 14% vol., i surt al mercat per un preu que ronda els 12,5 euros i amb una producció limitada de 900 ampolles.
Vins de Taller descriu l’elaboració del seu vi, maceració pre fermentativa en fred. Fermentació a temperatura controlada (22-23ª). Maceració de 15 dies i posteriorment sagnat del dipòsit. “De color fosc intens amb aromes de fruita negra i pebre negre. Fresc i llarg, intens amb notes herbàcies al final de la boca”. Com a propostes de maridatge, recomanen prendre’l amb carns vermelles, carns a la brasa, guisats i formatges curats.
Sigui com sigui, estem davant de dos vins d’una varietat poc coneguda, tots dos molts bons encara que diferents, un de tracte més directe, més alegre, l’altra una mica seriós al principi va guanyant a mesura que passa el temps.
Notes de tast dels dos vins monovarietals de malbec, per en Gerard Marín i Ariadna Márquez, sommeliers de la botiga de Wine Palace de Girona.
Blauet dels Aiguamolls, de Masetplana
- Color vermell robí amb reflexos blavosos de capa mitjana-alta net i brillant.
- Primera sensació en nas rústic i complexa. Després de respirar en copa ens deixa gaudir de les seves aromes. Notes balsàmiques, eucaliptus, sobre fons de fruita negra, mora.
- Aromes minerals, especiades i torrades, sotabosc, pissarra, carbó, cuir, tinta xinesa i fusta envernissada.
- En boca és equilibrat i persistent. Records de fruites del bosc i xocolata negre.
- Té un final llarg i agradable amb records de melmelada de fruits del bosc i una sequedat lleugerament amarga que es torna vellutada.
Opinió general: És un vi per gaudir amb temps i bona companyia. Ideal per decantar una estona abans i degustar-lo amb temps.
Cervus‘22 de Vins de Taller
- Color vermell cirera amb rivet magenta, de capa mitjana, intens i molt atractiu.
- Aroma subtil i elegant de fruites del bosc, grosella, cassis. En oxigenar la copa descobreix notes balsàmiques, làctiques i especiades, pebre, iogurt de mores, anís. Records de pebrot i xocolata negra.
- En boca és molt fàcil de veure i equilibrat. Caràcter fruital i molt llaminer.
- Deixa un agradable gust fruital en boca que es barreja amb un final amarg de xocolata.
Opinió general: És un vi per consumir a qualsevol hora. Molt llaminer, fresc i versàtil.
