Alterar la genètica d’éssers vius per fer-los més resistents podria ser perfectament la introducció d’una pel·lícula de ciència-ficció. Científics bojos que juguen amb l’ADN per reforçar-lo o fer-lo més resilient són clau en films d’aquest gènere i de trames que inclouen la modificació genètica n’hi ha infinites. Ara bé, en l’actualitat aquesta ciència i investigació també hi té cabuda, sobretot a la vinya. Els anys han demostrat que el canvi climàtic i la meteorologia són indomables i, per tant, la supervivència de les vinyes no està assegurada completament. Tot i això, un grapat de professionals del sector vitivinícola català no es resignen i han començat a treballar la modificació genètica dels ceps, una tecnologia que pretén garantir l’adaptació de les vinyes en les possibles crisis climàtiques venidores.
El Celler de la Fassina de Can Guineu de Sant Sadurní d’Anoia va acollir el passat 6 de maig la jornada tècnica L’edició gènica a la vinya: eines, aplicacions i reptes per a la viticultura mediterrània, una trobada que va reunir experts en recerca, viticultura i innovació per reflexionar sobre el futur del sector davant els desafiaments climàtics, agronòmics i econòmics. “L’edició gènica ja no és una expectativa de futur, sinó una realitat del present”, destacava Eloi Montcada, clúster manager de l’INNOVI, qui ha posat exemples com Xile, Itàlia o França on ja estan desenvolupant i aplicant aquestes tecnologies de manera activa. La sessió, organitzada pel mateix clúster, AECAVA, IRTA, CRAG i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, amb el suport del Consell Regulador de la DO Cava, va posar el focus en el potencial de les noves tècniques genòmiques com una eina estratègica per garantir la sostenibilitat, la competitivitat i la capacitat d’adaptació de la viticultura mediterrània. En altres paraules, els experts van exposar per primera vegada tot allò que la modificació genètica pot fer per la vinya.
Una de les primeres conclusions a les quals van arribar va ser que la modificació genètica podria donar grans fruits -i els està donant en altres països- en el desenvolupament de varietats més resistents a l’estrès hídric. La sequera que va assotar Catalunya durant quatre anys no només va matar una xifra no quantificada de ceps, sinó que també va deixar algunes plantes malmeses, la majoria amb un gran estrès hídric, és a dir, mal funcionament a causa de la falta d’aigua. En aquest sentit, la modificació genètica d’aquests ceps els podria convertir en plantes resistents als períodes de sequera, la qual cosa suposaria un abans i un després pels viticultors i elaboradors del sector.
Durant la jornada també es van posar sobre la taula diverses qüestions relacionades amb la millora de la genètica vegetal i les aplicacions de tècniques genòmiques, que bàsicament són les anàlisis que permeten tenir un coneixement estens de l’ADN. A més, es va destacar la importància d’identificar gens d’interès agronòmic que permetin millorar l’eficiència i la resiliència dels cultius, així com avançar cap a models productius més sostenibles. Amb tot, es va posar de manifest la necessitat de disposar d’un marc regulador clar i adaptat a la realitat científica actual per facilitar la implementació d’aquestes tecnologies a Europa, ja que sense una normativa clara, algunes de les metodologies podrien quedar fora de la legalitat.
La convivència d’innovació i identitat
Sempre s’ha de trobar un equilibri entre la tecnologia i la tradició, especialment en un sector tan lligat a la cultura com el vitivinícola. És per això que els professionals que van participar en la jornada van obrir una reflexió de convivència entre la innovació i la identitat territorial. De fet, des dels més científics fins als productors es va defensar que la incorporació de noves eines genòmiques ha d’anar alineada amb la preservació de les característiques varietals i del patrimoni vitivinícola català. En aquest sentit, també es va fer valdre el potencial de les varietats PIWI (varietats de raïm creuades entre europees i americanes que són resistents a fongs com el míldiu) com una via complementària per avançar cap a una viticultura més resilient i sostenible davant els reptes globals.
És evident que les reflexions dels experts es basen en una situació de canvi de paradigma en la qual les tècniques tradicionals es queden curtes davant dels dràstics canvis en la meteorologia i en el món. Tot i això, els professionals de la jornada també van acordar que no només ells havien de prendre les decisions. De fet, fins i tot hi va haver un debat entre el sector productor i el món de la recerca, que va acabar amb l’entesa que calia generar espais de governança compartida que facilitin l’adopció de la innovació al territori i ajudin el sector a afrontar els reptes futurs amb eines científiques i tecnològiques sòlides. També es va coincidir en la importància de continuar promovent espais de debat i col·laboració entre administració, recerca i empreses del sector.
