L’acord del Mercosur torna a trobar-se en l’ordre del dia del sector vitivinícola català -i de la pagesia del país en general-. El passat 1 de maig va entrar en vigor provisional aquesta eliminació dels aranzels entre la Unió Europea i Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai. Una mesura esperada pel món del vi, ja que enmig del retrocés de la demanda mundial i la disminució de compres dels principals compradors de vi, Europa es veu immersa en una recerca exhaustiva de nus mercat per aconseguir una diversificació que salvi el sector. Malgrat això, les opinions sobre el Mercosur són diverses i mentre alguns aplaudeixen la posada en marxa provisional -a l’espera d’una ratificació per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea- altres alerten de la minsa efectivitat del pacte pel sector vitivinícola, en detriment de les afectacions més preocupants que viurà el sector primari, el qual renega d’un acord que podria suposar l’entrada d’aliments d’altres països a un preu amb el qual costaria de competir.
“El Mercosur no és la panacea”, explica Jordi Portillo, director general i fundador de l’empresa distribuïdora de vins espanyols per tot el món, Big5. En una conserva amb Vadevi l’expert dubta de l’impacte real de la norma i manté que les grans celebracions que algunes organitzacions del vi europees -com el Comitè Europeu d’Empreses del Vi (CEEV)– han fet en els últims dies arriben d’hora. “És molt difícil saber quin serà el seu impacte real”, continua i afegeix que “segurament hi ha cellers que se’n puguin beneficiar, però en general no hem trobat una gallina d’ous d’or“. Portillo concreta que la normativa s’obre per a tothom i que hi ha països productors europeus que tenen més infraestructura i recursos per dedicar-los a les exportacions a aquests països. A més, també recorda que l’Argentina i Uruguai són productors de vi i ja tenen una quota prou incisiva al mercat brasiler -un dels predilectes per Europa-: “No crec que renunciïn al seu espai del mercat tan fàcilment”, reflexiona l’expert.
Per altra banda, Portillo veu amb preocupació l’eliminació dels aranzels perquè “és un acord bilateral”. En aquest sentit, parla dels escumosos i explica com països elaboradors del Mercosur podran portar els seus productes vitivinícoles a Catalunya i lluitar per la quota de mercat. “En els primers anys d’introducció en un país, el més normal és anar a volum i així podrien guanyar consumidors els productors de vi del Mercosur”, remata Portillo, tot i que insisteix que són conjectures, perquè “encara no ha passat prou temps per analitzar l’impacte de la norma“. La seva visió, però, no es comparteix amb els celleristes catalans entrevistats per aquest diari. De fet, Joaquim Tosas, president de l’AECAVA i director de Bodegues Sumarroca celebra la posada en marxa d’aquesta acord i diu “és una gran oportunitat sense cap mena de dubte”. També ho veu així Pere Llopart, president de la marca col·lectiva europea Corpinnat i director tècnic de Llopart qui remarca que “cal solidaritzar-se amb els pagesos que no hi estan d’acord”, però manté que “podria ser beneficiós pel món del vi“.
Perdre la partida per la qualitat
Portillo no té dubtes sobre l’efectivitat de l’acord del Mercosur perquè sí. Per a ell, Catalunya ha fet un canvi molt gran per apostar per la qualitat per sobre del volum. No és cap secret -i ho corroboren tots els elaboradors entrevistats per Vadevi– que els cellers de Catalunya, en excepció d’un parell- juguen a l’excel·lència. Tanmateix, però, aquesta no és una bona mà per entrar al tauler del Mercosur, segons Portillo. Per a ell, l’arribada a un mercat nou comença pel volum i la captació de consumidors. “Més tard arriba la qualitat”, explica. És per això que productes prèmium com el que són o volen ser els vins catalans podrien no ser els primers de la llista dels consumidors dels quatre països que inclou el pacte. A més, el director general de Big5 també remarca la importància d’entendre que “hi ha molts més països que voldran entrar”. Precisament Tosas també té en compte aquesta variable i malgrat que celebra l’acord, reconeix que “hi haurà molta competència“, sobretot -a parer seu- “perquè els mercats tradicionals són recessius”.
La competència deslleial amb la pagesia
Independentment dels possibles beneficis que hi hagi pel vi català en el pacte del Mercosur, la pagesia el veu amb gran preocupació. “Si no es protegeix el producte d’aquí, acabarem en una situació de competència deslleial“, lamenta el cap del sector del Vi i la Vinya d’Unió de Pagesos, David Sendra. El principal conflicte que hi veu el sector primari català -sobre el qual empatitzen els elaboradors entrevistats per Vadevi– són les clàusules mirall. En un primer moment es parlava de la clara necessitat d’equiparar els productes de fora als fets a Catalunya, tant en regulació com en sanitat. Una situació que si no s’acaba complint en la ratificació de l’acord, podria suposar un greuge inassumible per la pagesia catalana, collada pels constants augments de preu dels costos de produccions que no acaben repercutint en el preu de venda real.
La realitat és que el pacte del Mercosur pretén ser una espurna d’esperança per un sector vitivinícola castigat per la caiguda de la demanda. El consumidor ja no beu vi i si ho fa no és amb la mateixa assiduïtat que bevia fa una dècada. A més, els aranzels de Trump han truncat el somni americà per a molts cellers, ja que els Estats Units sempre havien estat un mercat suculent, amb consumidors d’alt poder adquisitiu disposats a pagar per descobrir vins nous. Per tant, la diversificació de negoci és l’as a la màniga de l’administració, però també dels cellers. Ara bé, mentre ningú nega que el Mercosur sigui una possible oportunitat, les pretensions de convertir-lo en el salvavides del sector són agosarades.
