Hi ha territoris vitivinícoles que no es redefineixen amb grans salts, sinó amb processos lents, gairebé orgànics. El Pla de Bages n’és un exemple clar. En els darrers anys, la denominació ha viscut una evolució silenciosa però profunda, marcada per la recuperació de vinya, la consolidació de projectes joves i una mirada cada vegada més coherent cap al territori.
Des de la secretaria de la DO, Eva Farré ha estat testimoni directe d’aquest canvi. I ho descriu des d’una perspectiva molt arrelada a la realitat quotidiana del sector: “La idea és utilitzar l’edifici per implantar-hi equipaments i donar-li un ús que ens permeti continuar desenvolupant el projecte del territori”. Una manera d’entendre la DO com una eina activa, no només administrativa, sinó també estructural. “Al final, aquests viticultors joves que apareixen com a norma general són gent arrelada a la zona”, explica Farré. “Són gent que han estat a fora, que s’han format o han treballat fora, i que després tornen per començar el seu projecte”. Aquest moviment de retorn ha estat una de les claus de la transformació del Bages vitivinícola.
Aquest retorn generacional ha estat una de les palanques clau de la transformació del territori. El Bages ha passat de ser una zona sovint percebuda com a perifèrica dins del mapa vitivinícola català a consolidar una identitat pròpia, basada en el paisatge, la recuperació de varietats i una manera molt concreta d’entendre el vi.
Cellers que han fet de palanca: Abadal i Oller del Mas
En aquest procés de consolidació, alguns projectes han tingut un paper especialment rellevant. Cellers com Abadal o Oller del Mas han estat fonamentals per situar la DO Pla de Bages al mapa vitivinícola, tant en l’àmbit català com estatal. A través d’una aposta per la qualitat, la recerca de vinya vella i la connexió amb el territori, aquests cellers han ajudat a donar visibilitat a una denominació que durant anys havia quedat en segon pla. No només han crescut com a projectes individuals, sinó que han actuat com a motors d’atracció per a nous elaboradors i per a una nova manera d’entendre el Bages vitivinícola.
En paral·lel, des de la DO es treballa per facilitar aquesta evolució estructural del territori. “Disculpa la tardança… la idea és anar avançant dia a dia”, comenta Farré en relació amb els processos de desenvolupament intern i coordinació amb agents del territori. Una manera d’explicar que el canvi és continu i sovint més lent del que es percep des de fora. Aquesta combinació entre grans projectes consolidats i microcellers emergents ha generat un ecosistema equilibrat, on conviuen escales molt diferents però amb una mateixa narrativa de fons: el territori com a eix central.
Recuperar el paisatge, recuperar la vinya
Un dels elements més distintius de l’evolució recent del Pla de Bages és la recuperació del patrimoni vitivinícola. Les tines de pedra seca, escampades pel territori, s’han convertit en un símbol d’aquesta connexió entre passat i present. Allò que durant dècades havia quedat oblidat ara forma part del relat identitari de la DO. Però la recuperació no s’ha quedat només en l’àmbit patrimonial. També ha tingut un impacte directe en la vinya i en les varietats cultivades. En aquest sentit, projectes com Torre Lluvià han estat especialment significatius.
Aquest espai, vinculat a la recuperació de varietats autòctones, representa una aposta clara per revalorar el patrimoni genètic del territori. Farré ho vincula a una mirada de continuïtat: “La idea és utilitzar el patrimoni per implantar-hi equipaments i donar-li un ús que ens permeti continuar treballant el territori”. No només conservar, sinó activar. Aquest tipus d’iniciatives han contribuït a reforçar la singularitat del Bages dins del panorama vitivinícola català, aportant una identitat més definida i menys depenent de tendències externes.
Un territori que ha après a explicar-se
Més enllà dels projectes concrets, el gran canvi de la DO Pla de Bages ha estat la seva capacitat per construir relat. El vi ja no s’entén només com un producte final, sinó com una expressió del paisatge, de la història i de les persones que el treballen. “La idea sempre ha estat anar avançant a poc a poc, però amb una base sòlida”, resumeix Farré. Aquesta evolució pausada, però constant ha permès consolidar una denominació que no busca créixer de manera desmesurada, sinó reforçar la seva coherència interna.
En aquest procés, el paper dels nous elaboradors ha estat clau. “Són gent que sovint ha estat a fora, que ha après fora, i que torna amb la voluntat de fer el seu projecte aquí”, insisteix Farré. Aquesta generació ha aportat una mirada fresca, però alhora molt conscient del llegat vitivinícola del territori. També destaca la importància de la proximitat en el model de treball: “Som una denominació petita, però això també ens permet tenir molta proximitat entre cellers i treballar de manera conjunta”. Aquesta escala humana ha estat clau per mantenir cohesió en un sector molt divers.
El resultat és una DO que ha passat de la discreció a la definició. Sense renunciar a la seva escala reduïda, el Pla de Bages ha aconseguit posicionar-se com un territori amb veu pròpia dins del mapa del vi català. I potser aquest és el seu principal èxit: haver sabut transformar una realitat fragmentada en un relat compartit, on conviuen grans cellers, petits projectes, patrimoni recuperat i una clara voluntat de futur. Un territori que, més que créixer, ha après a explicar-se millor.
