Catalunya és terra de vins des d’abans d’estar plena de catalans. I hi ha vinyes centenàries que encara en ara donen fruits amb els quals s’elaboren alguns dels millors vins del país. El sector vitivinícola és molt més que una part del PIB català, forma part de la cultura i de la manera de ser d’una part de la població. Una frase suada, però molt certa és que el vi és molt més que un líquid dins d’una ampolla de vidre: són els treballadors del camp, els celleristes, els enòlegs, els sommeliers i fins i tot els distribuïdors. El vi és una indústria que mou diners i emocions sense deixar a ningú indiferent. Ara bé, no tots els catalans són coneixedors dels entramats d’aquest sector, sovint reduït a les ampolles que veiem a les estanteries de supermercats i botigues especialitzades. És per això que Vadevi fa un recull de les cinc curiositats que no es veuen a simple vista, però fan del sector del vi una font de riquesa per a Catalunya.
Els cellers de Catalunya, en xifres
Una de les primeres preguntes que hom es fa en començar a entendre el sector vitivinícola català és la quantitat de cellers. Més enllà de les grans marques conegudes, com Freixenet o Juvé & Camps, Catalunya té entre 750 i 900 cellers. Les xifres varien depenent de l’any, el 2023 per exemple, es van comptabilitzar 918 cellers, la dada més alta mai obtinguda. D’aquests, n’hi ha més de 300 que ofereixen visites enoturístiques, i això permet conèixer la producció i la història de la zona. Pel que fa a la superfície de vinya, hi ha 57.417 hectàrees al país, segons dades recollides a principis del 2025 que reflecteixen la situació de l’any 2024. La DO Catalunya és la que n’aglutina més, unes 41.000 hectàrees.
Les DO de Catalunya, desglossades
Les denominacions d’origen són una part clau del sector vitivinícola català. Permeten delimitar zones geogràfiques i també classes de sòls i terrenys. Els vins són diferents entre ells, però també canvien segons la DO. En concret, n’hi ha 11 d’estrictament catalanes, és a dir, que només compten amb cellers dins del país i la DO Cava, que també té alguns cellers fora de Catalunya. Per tradició històrica, la DO Penedès és considerada sovint la regió vitivinícola més antiga, amb 2.700 anys d’història. Aquesta DO té una superfície aproximada de 2.500 ha i està situada entre les conurbacions de Barcelona i Tarragona. Tot i emportar-se la victòria Penedès, alguns experts també destaquen la zona de la DO Tarragona per la seva llarga tradició, coneguda des de l’època romana. En aquest cas, la DO té unes 4.700 hectàrees. Si parlem de la més jove, aquesta és la DO Montsant, amb una superfície de vinya que supera les 1.800 hectàrees i creada entre el 2000 i el 2001.
No es pot acabar aquest apartat sense parlar de l’única Denominació d’Origen Qualificada de Catalunya, la DOQ Priorat. Tal com assegura l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), està situada al sud de Catalunya, a l’interior de la part meridional de la Serralada Prelitoral, a prop del mar Mediterrani, que li aporta la seva influència. La superfície total del territori que empara la denominació d’origen és de 17.633 hectàrees, de les quals gairebé 3.000 estan excloses com a zona de producció i 2.088 estan plantades de vinya actualment.
La varietat de raïm més comuna a Catalunya
Les varietats de raïm són molt importants a l’hora d’elaborar un vi, ja que són la base que més tard donarà alguns dels sabors més inconfusibles del producte. A Catalunya hi ha autoritzades 61 varietats de raïm diferents per a l’elaboració de vi, dividides en 32 de blanques i 29 de negres. A més, el 77% de les prop de 56.000 hectàrees de vinya catalana estan plantades amb varietats autòctones, destacant el macabeu, xarel·lo, parellada, garnatxa i carinyena.
Les ampolles amb marca catalana
El sector vitivinícola català compta amb prop de 8.500 viticultors i elabora al voltant de 180 milions d’ampolles de vi i 200 milions d’escumosos anualment. Pràcticament, la meitat d’aquestes ampolles acaba al mercat exterior, sobretot a Europa i els Estats Units, tot i que cada vegada hi ha més interès per arribar cap a alguns països de Sud-amèrica i Àsia. En termes generals, la DO que més exporta és la DO Cava, tot i que l’any passat va patir un cert retrocés en les seves vendes a l’exterior a causa de la falta d’estoc per culpa de la sequera.
El trident d’escumosos catalans
Un dels canvis més recents de la història vitivinícola catalana és la divisió dels escumosos. Fa més d’una dècada, la DO Cava era l’única que regnava en el sector dels escumosos catalans, però diferències en maneres d’entendre el territori han fet que en l’actualitat ja no ho sigui. Fa vuit anys, sis cellers de la DO Cava (Gramona, Recaredo, Llopart, Nadal, Sabaté i Coca i Torelló) van decidir marxar del paraigua de la DO per començar un camí en solitari, que els permetés etiquetar els seus escumosos per la zona en la qual s’havien fet, el Penedès. D’aquella fugida va néixer la marca col·lectiva europea Corpinnat que enguany ja té 22 cellers i comercialitza al voltant de 3 milions d’ampolles. Per altra banda, quatre anys abans que els penedesencs decidissin crear Corpinnat, la DO Penedès també va voler jugar al joc dels escumosos en solitari. En aquest sentit, el 2014 es va crear Clàssic Penedès, la branca d’escumosos que aglutina un total de 18 cellers i comercialitza més d’un milió d’ampolles anualment. Finalment, la tercera pota d’aquest sector d’escumosos és la més que reconeguda DO Cava, que compta amb uns 342 cellers inscrits i la comercialització d’unes 190 milions d’ampolles.
