Alba Balcells és nascuda a Linyola, el 1986. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF), màster en Participació i Polítiques Locals (UAB) i amb els certificats ‘Wine & Spirit Education Trust’ (WSET), arriba al capdavant de l’Institut Català de la Vinya i el Vi esdevenint la primera directora en les prop de quatre dècades de la institució. La seva trajectòria també passa per haver estat professora de secundària, primera tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Linyola i portaveu de grup al Consell Comarcal del Pla d’Urgell. En l’anterior legislatura, era la cap de l’Oficina de Relacions Institucionals al Parlament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, des d’on va participar activament en l’elaboració i concreció d’esmenes en les lleis de la Vitivinicultura (2/2020), dels Espais agraris (3/2019) i del Malbaratament alimentari (Llei 3/2020). Balcells ha substituït Salvador Puig, que havia estat al capdavant de l’INCAVI des de l’any 2016.
El Govern la va nomenar Directora General de l’Institut Català de la vinya i el vi – INCAVI – a primers de juny d’aquest 2021. Com assumeix el repte?
Amb il·lusió i molta determinació. El de la vinya i del vi és un sector que m’apassiona i en el qual no he parat de formar-me. Tot just la setmana passada em va arribar el diploma d’WSET3 (certificació internacional en vitivinicultura) d’uns exàmens que van ser a l’abril però que amb el Brèxit havia quedar encallat. I en la legislatura anterior estava a Agricultura i ja havia fet coses relacionades amb el vi. I ara, doncs, més! Al món del vi s’hi poden fer moltes coses perquè és extremadament dinàmic.
És la primera dona que dirigeix aquesta entitat a Catalunya. El seu nomenament serà un bon exemple per visibilitzar les dones en càrrecs de responsabilitat en un sector tradicionalment masculinitzat?
Sí. És il·lusionant i alhora un repte, però crec que nomenar una dona per dirigir l’Incavi no hauria de ser excepcional. La realitat és tossuda i després de quatre dècades ja tocava. En l’actualitat, cada cop hi ha més dones vinculades al món del vi, des del tros fins a les sales dels restaurants, passant per tot l’àmbit de la comunicació i els mercats internacionals. Per això, hem de continuar batallant per la visibilització de la dona al món rural i en concret, a l’àmbit vitivinícola.
Com ara ens deia, fa uns mesos que ja formava part de l’equip d’Agricultura -ara Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural-, on de fet penja l’INCAVI. I durant l’anterior legislatura, una de les fites pel sector, on vostè va participar activament, fou l’aprovació de la nova Llei de la Vitivinicultura (2/2020). Què suposa, aquesta nova legislació?
Com enyoro el Parlament (riu). Aquesta nova llei renova –i actualitza– la de 2002, amb l’objectiu de seguir aprofundint en les garanties de qualitat que caracteritzen els vins catalans, i donar més seguretat jurídica als productors. L’actual busca principalment adaptar-se a la llei europea i donar cobertura d’àmbits regulats per normes comunitàries o estatals, amb una norma amb rang de llei. D’aquesta manera, ens permet avançar en qüestions abans no regulades com les autoritzacions de plantació i replantació, el potencial vitícola i la creació del catàleg de varietats. També es potencia el foment de l’enoturisme -molt necessari segons el nostre punt de vista- i la cultura del vi per part de l’INCAVI. I no oblidem que conté elements imprescindibles per fer front als efectes del canvi climàtic, com per exemple, els que permeten agilitzar la incorporació de noves varietats, especialment recuperades i ancestrals, o fomentar una agricultura de muntanya.
Estem enmig d’una pandèmia mundial que se suma a circumstàncies difícils per la pagesia i viticultura -greus afectacions per míldiu al 2020, l’extrema sequera d’enguany en alguns territoris, temporals que fan malbé collites… En quin estat d’ànim ha trobat el sector?
El sector amb tot el que expliques ha patit i pateix, i com molts àmbits de l’agricultura i l’economia productiva ho està passant malament. Des del Departament sempre s’ha estat al seu costat perquè se’l considera estratègic pel país i representa gairebé el 3% del valor de la producció final agrària. La indústria vinícola participa sobre el total de la indústria agroalimentària en el 5,6% del total de Catalunya. És el tercer en rellevància.
En aquest sentit, i responent a les necessitats que hem detectat des de l’INCAVI, l’any passat es va aconseguir mobilitzar 15 milions d’euros (MEUR) per al Pla de Xoc del Sector Vitivinícola. Amb recursos propis es va habilitar un ajut per fer front al míldiu de 8’3 MEUR en un temps rècord. I ara, tot i les dificultats i obstacles, veig un punt d’optimisme (depenent del temps), de ganes, d’aprenentatge, d’energia renovada i de nous reptes, i també veig gratitud. Perquè aquest sector mai no es cansa, és imparable. Evidentment, hi ha gent que ho passa malament, però el conjunt ho veu amb esperança perquè han aconseguit tirar endavant la collita. A més a més, les dades que tenim d’aquest 2021 són de recuperació: aquest primer semestre de 2021 s’ha exportat un 23% més de vi que el mateix període de l’any passat i s’ha crescut en valor. Per tant, sembla que anem pel bon camí.
Ara estem en temps de verema, quina previsió se n’espera, de la campanya d’enguany?
Estem davant d’una bona collita, entorn als nivells de la del 2018 i 2019 a nivell de producció. D’altra banda, observem que sembla que el raïm ha recuperat una part de les pèrdues degudes a la sequera patida els mesos anteriors (àrea del gran Penedès, bàsicament). A més a més, el raïm entrat presenta bones condicions sanitàries i es preveu una collita d’altíssima qualitat, semblant a la mitjana dels darrers anys.
Revisar el preu del raïm continua sent una de les reivindicacions històriques. Com s’afronta, aquesta problemàtica?
La crisi de preus del raïm ve de lluny i s’ha d’abordar amb solucions conjunturals però també, estructurals. Els pedaços han servit per anar subsistint, però ara cal una mirada a mitjà i llarg termini. Com tothom sap, l’administració no pot fixar preus, és una qüestió de mercat. Però dit això, des de l’INCAVI i el Departament, s’estén la mà a tots els actors de la cadena per a estudiar mesures, propostes. Per això, l’estiu del 2019 es va crear, per exemple, la taula del cava. Una eina al servei del sector que es reuneix dos cops l’any, una cimera entre els principals representants del sector: elaboradors (amb les grans cases presents), productors (organitzacions agràries), AECAVA, el Consell Regulador de la DO Cava i les cooperatives. Fixeu-vos, mai abans s’havien assegut junts en una taula per buscar solucions sectorials des del consens i abordant la problemàtica des de totes les òptiques.
En aquests dos anys, quins avenços heu consolidat?
Una de les accions proposades i implementades per part del DACC-Incavi en el marc d’aquesta taula és l’impuls del Most Concentrat Rectificat. Una mesura estructural que entenem estratègica i de futur i sobretot, molt compartida per part de tot el sector. Que permet d’una banda, retirar excedent de raïm en un moment d’extrema dificultat i de l’altra, valoritzar un producte en el marc de la bioeconomia circular. També, s’ha treballat molt per capturar un CHAFEA, projecte europeu que desplegarà un programa de promoció i comercialització dels vins de les DO catalanes i del cava als mercats xinès i estatunidenc per als propers dos anys finançat amb 2,5MEUR provinents del programa European Quality Wines: Taste The Difference (TTD.eu). Un programa que ja està en marxa des d’ara i fins al desembre de 2023 a través de Prodeca en dos mercats madurs i amb molt potencial.
I a més a més, vull fer menció a la llei de la cadena alimentaria que treballa Madrid també hauria de posar-hi solucions. Tot i que de moment, m’ho miro amb reserves perquè ja fan molt tard. La norma hauria d’haver estat transposada i desplegant els seus efectes per tal de protegir més a la primera baula de la cadena de valor, la pagesia, els que acaben assumint sempre el risc. Cal un reequilibri urgent.
Canvis al sector i també en el sí de l’INCAVI, que està immers en un procés de renovació interna. En quin punt es troba aquesta iniciativa i perquè s’ha decidit iniciar aquest procés?
Volem posar al dia l’INCAVI perquè continuï sent una eina útil per al sector que pugui, entre els objectius principals, coordinar el sector, perquè són molts agents diferents i cal mediació per avançar tots junts. Fer promoció del vi català a Catalunya i a fora: s’ha avançat molt però hem de guanyar quota i vetllar també, per la qualitat. Per això estem immersos en un pla estratègic que properament es presentarà. Amb 41 anys d’existència de l’entitat, cal fer-hi canvis perquè esdevingui el gran centre on donar respostes al sector. Una mica amb la voluntat dels inicis que va impulsar l’admirat Jaume Ciurana.
Vins Vinents es va crear durant l’antiga legislatura precisament per establir xarxes de treball dins el sector i definir estratègies per un futur millor. En quin punt es troba, aquest projecte? Seguirà endavant?
Sí, sí, endavant. De fet, una de les primeres conclusions de Vins Vinents diu que cal reforçar l’Incavi. Doncs aquí estem i per aquí hem començat. Donant compliment a un d’aquests mandats. Amb un gest també d’honestedat i d’arromangar-se. Després de quatre dècades, cal canvis que transformin. La idea és que un cop finalitzat aquest treball intern s’incardini amb l’estratègia Vins Vinents per poder desplegar les grans conclusions del futur del sector amb la màxima fortalesa.
En algunes declaracions públiques recents, ha comentat que l’increment del consum del vi català a Catalunya segueix sent una de les prioritats pel Govern. La nova etapa de l’INCAVI seguirà apostant en aquest sentit?
A Catalunya es consumeixen 4 de cada 10 ampolles de vi és vi català. Hem de superar aquesta xifra. S’ha avançat, sí, però cal incrementar-ho. Som país productor i hem de beure vi elaborat a Catalunya. Ara des de l’INCAVI encetem un octubre carregat d’accions en pro del vi català al mercat nacional, com l’acció al Joc de Cartes, que ens dona l’oportunitat de dirigir-nos a un públic massiu, i això donarà una empenta. Era estrany que un programa com aquest no tingués presència del vi català, no puc entendre com no s’havia pensat abans perquè crec que gastronomia i vi han d’anar de la mà; La Pedrera amb DO (acció important perquè apropem el vi a Barcelona, en un edifici emblemàtic del patrimoni arquitectònic del país) o la Setmana del vi Català, on ja hi tenim confirmades una quarantena d’activitats i fins al 30 de setembre se’n poden afegir més.
Molt important també, l’àmbit de l’hostaleria i la restauració. Els prescriptors del vi són els sommeliers i sobretot, els caps i el personal de sala dels restaurants. Ens hem d’acostar a les escoles d’hostaleria. Hi ha d’haver més interacció. Els millors prescriptors són ells. No cal inventar gaire.
D’altra banda, hem parlat amb turisme, cal més coordinació amb diferents administracions i institucions perquè cal que la restauració i l’hostaleria tinguin un patrimoni del país que cal promocionar. La promoció la fem aquí i cal que la restauració ho conegui i ho tingui clar. Imprescindible, també, posar en valor l’enoturisme. Amb la pandèmia han quedat alguns aprenentatges i és que s’ha descobert, allò que tenim aquí, al costat de casa.
Tradicionalment, el Departament ha estat dels qui ha tingut un pressupost més baix. Amb el canvi i la incorporació de noves carteres, incrementarà aquest pressupost? Creieu que l’INCAVI pot rebre millor finançament per invertir en un sector que sempre s’ha dit és estratègic per Catalunya?
Agricultura ha estat històricament un departament infrafinançat si tenim en compte la importància estratègica que té. Que poc a poc ha anat guanyant terreny i des del 2016 s’ha anat revertint. No descobreixo res si dic que, per poder aplicar polítiques noves que transformin, cal recursos. Per això, si venen més recursos millor. Però no podem esperar un augment de pressupost per actuar.
A nivell de vins, cada cop el prestigi del vi català és més reconegut; com creu que se’ns veu, des de fora o quina és la imatge que haurien de tenir, sota el seu punt de vista?
Catalunya és probablement dels països europeus amb més diversitat i riquesa vitivinícola, amb 12 Denominacions d’Origen i amb un sector sòlid i competitiu, format per 8.500 viticultors i viticultores, més de 800 cellers i 52.000 hectàrees de vinya. I treballem perquè així sigui i es consolidi, mostra d’això són els reconeixements que rebem d’arreu. Gairebé totes les comarques catalanes tenen vinya, les DO s’estenen per tot el territori i s’elaboren vins de gran qualitat reconeguts i valorats per especialistes i crítics de vi. Som una gran terra de vins i de vinyes i això ho hem de donar a conèixer aquí i fora, fer-ho saber més. Necessitem que sens identifiqui més, necessitem també arribar a la majoria.
I això, també passa per avançar en termes d’allò que anomenem tipicitat. Sempre m’agrada posar l’exemple el dia que el crític de vins del New York Times, el senyor Asimov, publicava un article que feia referència a “un estrany vi negre elaborat 100% amb trepat, cultivat a Catalunya, a la regió de la Conca de Barberà”. Tenim un origen per explicar i unes varietats que ens fan únics al món. Apostem-hi!
Aquesta legislatura veurà actiu (o avançarà) el projecte de La Casa del Vi català a Barcelona (o el nom que se li pugui donar) per aprofitar la força de la marca Barcelona en la promoció del sector vitivinícola del país?
És una iniciativa del sector però volem acompanyar-lo. De fet, ja ens hem reunit en dues ocasions amb l’Associació Vinícola Catalana -una de les impulsores i defensores del projecte des de fa temps- i coincidim en què Barcelona és la millor plataforma per promocionar el vi català. Pensem però, que tot plegat s’ha d’inscriure dins d’una estratègia global. Ha de formar part d’una estratègia conjunta. I lògicament, tindrà tot el suport de l’Incavi i del Departament.
