L’Associació Viticultura Regenerativa s’ha presentat davant dels assistents a la Barcelona Wine Week amb la seva proposta d’aconseguir “sòls vius” per mitigar el canvi climàtic i aconseguir un futur millor per a tothom. Un projecte a què ja s’han unit més de trenta socis, de mides diferents peró amb un objectiu comú. En aquest sentit, la taula rodona ha explorat totes les possibilitats i les línies de treball de l’associació, que vol entendre el cultiu de la vinya com un tot, del sòl i els organismes que hi viuen a la planta i el seu fruit.

Una manera diferent d’entendre l’agricultura

Montse Catasús, enòloga de Família Torres, ha definit la viticultura –i l’agricultura– regenerativa com una “necessitat”. Cal “aprendre junts i fer alguna cosa”, ha afirmat, posant aquest neguit a l’arrel de la fundació de l’Associació, que uneix viticultors grans i petits i que té la voluntat de créixer cada vegada més i augmentar el coneixement sobre com restaurar la salut del sòl. Una “nova visió”, com ha explicat Miquel Torres, director de Família Torres, a través d’un vídeo, que permeti “preservar el planeta”.

El mateix Torres ha exposat les preguntes principals que han generat l’interès en la viticultura regenerativa. Per què els sòls han perdut tanta fertilitat? Per què tenen tan poca biodiversitat? Per què l’erosió s’enduu tantes tones de terra cada any? Per què les vinyes no fixen carboni? La resposta són les pràctiques agrícoles tradicionals i el remei, ha afirmat, són les regeneratives: “imitar la natura, comprendre la simbiosi entre les plantes, els microorganismes, la terra i el cicle del carboni”. Amb la implicació de tots aquests factors, ha conclòs, el sòl es pot recuperar.

Eduard Muixach, d’Agrossessors durant la seva exposició sobre l’agricultura regenerativa | A.S.

Un gran cicle que cal restaurar

L’encarregat d’explicar aquestes relacions, aquest gran ecosistema, ha estat Eduard Muixach, de la consultoria especialitzada Agroassessors, membre fundadora de l’associació. Les dades són clares: cada hectàrea de conreu perd 20 tones de sòl fèrtil cada 5 anys, l’agricultura convencional és responsable d’un 25% de les emissions de CO2 i, en 20 anys, el 50% de la biodiversitat ha desaparegut. A escala econòmica, a més, hi ha una amenaça urgent: segons la Comissió Europea, el ritme de degradació del sòl fa que només quedin 60 collites.

La raó, ha explicat Muixach, és que la viticultura, fins ara, ha tractat els efectes a les plantes sense buscar les causes. La regenerativa, en canvi, ho fa al revés: vol “alimentar el sòl, no la planta”. Amb una terra viva, amb més organismes, els conreus guanyen resiliència, pateixen menys atacs, necessiten menys fertilitzants, produeixen aliments més nutritius i fixen més carboni al sòl, és a dir, retiren gasos d’efecte hivernacle.

Montse Catasús (Família Torres) i Mireia Torres (Jean Leon) durant l’acte de l’Associació Viticultura Regenerativa| A.S.

Cada terra és un món

Tot i que Muixach ha reconegut que “no hi ha un patró” fix sinó que cal estudiar cada indret i cada situació, l’expert ha exposat algunes línies mestres o accions que es poden dur a terme. Tot, certament, forma part d’un cicle: les cobertes vegetals, per exemple, baixen la temperatura, eviten l’evaporació de l’aigua del sòl i fomenten la vida microbiòtica que, al seu torn, redueix l’erosió i la degradació i aporta minerals a les plantes. Aquestes cobertes, a més, es poden controlar de manera natural amb animals, que hi pasturen i fertilitzen el sòl. Finalment, conèixer el flux de l’aigua pel subsòl, i treballar i endreçar la terra en conseqüència, també és molt important per aprofitar-la al màxim i impedir l’erosió.

Tant Joan Huguet (Can Feixas) com Mireia Torres (Jean Leon) han explicat la seva experiència, com havien percebut un deteriorament del sòl cada cop més gran i com, per això, han hagut d’estudiar, investigar i començar a canviar algunes pràctiques. De fet, Torres ha esmentat l’ús de les darreres tecnologies i una sèrie d’estudis científics que volen aconseguir el màxim de dades possibles. Al cap i a la fi, comprendre aquest cicle és la millor manera d’alimentar-lo i de beneficiar-nos dels seus efectes a tots els nivells. La directora de Jean Leon, però, ha advertit que “no és un procés ràpid” i que “cal trobar l’equilibri”. A més, ha conclòs, cal tenir paciència, perquè els canvis, com tots els duradors, no són immediats.

Nou comentari

Comparteix