La invasió russa d’Ucraïna, que va començar el 24 de febrer passat, ha impactat tant el sector vitivinícola del país com la resta de sectors productius. Si fa unes setmanes vam poder conèixer en quines circumstàncies es trobaven els productors de diverses zones del país, ara un article publicat a Decanter ens duu una imatge més general, un repàs històric a la producció del vi al país, que ha vist com el seu ressorgiment ha estat estroncat per la guerra, deixant-la en una situació incerta i amb un futur molt difícil de predir.
Tot i la concepció que tenim d’Ucraïna com a país fred, les seves exportacions de blat, ordi i llavors de gira-sol indiquen tot el contrari. La seva capital, Kíiv, que es troba al nord del país, és al paral·lel 50, és a dir, al límit septentrional de la franja que, tradicionalment, s’ha considerat òptima pel cultiu de la vinya.
Una història mil·lenària
Les premses i àmfores més antigues que s’han trobat al país, concretament a la península de Crimea –ocupada per Rússia des de 2014– són del segle IV a.C. Tant els grecs com els romans, de fet, van introduir la producció de vi al llarg de tota la costa del mar Negre fa més de 2.000 anys arribant fins la Transcarpàcia, la zona més occidental del país, que es troba gairebé al costat de la famosa regió vitivinícola hongaresa de Tokaj-Hegyalja, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
De la URSS als nostres dies
Com a tantíssims llocs, però, la producció de vi es va dedicar al consum personal durant segles, fins que la fundació de la Unió Soviètica i la centralització de l’economia, dirigida des de l’Estat, van canviar-ho. Així, Ucraïna va esdevenir el principal productor de vi de la URSS i, a mitjans dels anys 80, va arribar a tenir 250.000 hectàrees de vinya, unes 5 vegades més de les que hi ha actualment a Catalunya. La quantitat, però, era l’únic que importava, i la seva reputació va caure molt. Així doncs, quan la Unió Soviètica es va dissoldre, els cellers col·lectivitzats es van ensorrar i moltíssimes vinyes es van abandonar o van ser arrencades per fer espai al conreu de cereals.
A dia d’avui, Ucraïna té 71.000 hectàrees de vinya: 41.000 a la zona lliure i 30.000 a la península de Crimea, ocupada per Rússia des de 2014. A la zona controlada pel govern ucraïnès, les principals regions productores són la Transcarpàcia, Bessaràbia –entre Moldàvia i el mar Negre– i la costa del mar Negre. Pel que fa a les varietats que es conreen, n’hi ha moltíssimes, de les més habituals –Merlot, Cabernet, Pinot, Chardonnay, Albariño– fins a d’altres provinents d’Hongria o Bulgària i fins i tot la Telti Kuruk, un raïm blanc que es considera nadiu d’Ucraïna tot i que el seu origen, probablement, és turc.
Un sector en creixement
La pèrdua de Crimea va ser un cop dur per a molts projectes que, des de l’any 2000, havien revitalitzat el sector. Sense poder comprar el raïm a la regió, però, molts van optar per plantar les seves pròpies vinyes, iniciant una nova etapa en la resurrecció del sector. Més endavant, el 2018, es va revocar una llei antiga que feia pagar uns 18.000€ a qualsevol embotellador de vi. Eliminant aquest darrer obstacle, molt important, el número de cellers es va disparar.
Alhora, és clar, el mercat també ha anat creixent i, gràcies a l’empenta d’alguns emprenedors pioners, les vendes i l’estatus del vi ucraïnès han augmentat molt durant els darrers anys. El país, fins a cert punt, ha anat oblidant la mala reputació que havia adquirit a causa de l’administració soviètica dels cellers i torna a confiar en la producció pròpia. El sector era en el seu millor moment, expandint-se de manera contínua, fins que l’exèrcit rus va tornar a posar-se en moviment.
El futur incert del vi ucraïnès
Des d’aleshores, la situació s’ha tornat dramàtica. Tot i que la prohibició de vendre alcohol ha estat revocada, vendre vi continua sent molt complicat. A més, els bombardeigs i saqueigs russos han afectat diversos cellers, que han estat completament destruïts per la campanya de terra cremada de les tropes de Vladímir Putin. Treballar la vinya és, en aquests moments, una feina extremadament perillosa.
El futur del sector vitivinícola ucraïnès depèn, com tantes altres coses, de la durada de la guerra i dels estralls que pugui causar als cellers que, a dia d’avui, no tenen cap manera ni de recuperar les inversions fetes ni, tan sols, de cobrir les despeses. Quan tot plegat s’acabi, i esperem que sigui aviat, es podrà veure quin és l’abast, quins cellers han estat destruïts, quants han hagut de tancat i, en definitiva, com continuarà una història mil·lenària que ha rebut un cop fortíssim quan era en un dels seus millors moments.
