La vinya i el vi són màxims representants de la natura. Moltes vegades els experts asseguren que en una copa de vi es pot tastar el paisatge, el cultiu i tot allò que hi ha hagut darrere l’elaboració del producte. Pot semblar una reflexió massa profunda per una beguda, però la realitat és que el temps ha donat la raó a tots aquells que corroboren que el vi és molt més que un líquid dins d’una ampolla. Joan Gómez Pallarès és filòleg clàssic i un enamorat dels vins de mínima intervenció. És d’aquestes persones que creuen que hi ha molt més darrere del vi, però també és un ferm defensor del fet que un vi ha de parlar i perquè hi puguis mantenir una conversa s’ha d’haver elaborat amb una mirada observadora, no intervencionista. Ell és l’autor de l’últim llibre publicat de la Col·lecció Envinat de l’editorial Vibop. La vida bona. Una teologia de la vinya i el vi és un llibre apassionant que transporta el lector per totes aquelles vinyes que Gómez Pallarès “ha trepitjat”. Combina filosofia, teologia i vinya i en cada pàgina demostra que per fer un bon vi es necessita, sobretot, entendre que és un element clau de la natura.
“Entenc que la natura ens parla a través d’una copa de vi”, assegura l’autor del llibre en una conversa amb Vadevi. Gómez Pallarès ha viscut moltes vides, entre elles la de ser director general de Recerca del departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Tot i això, el vi sempre ha format part de la seva manera de veure el món. Fou de les primeres persones el 2006 en escriure un blog de vi, De Vinis, que va arribar a ser un dels més llegits a escala mundial del sector vitivinícola. També ha estat l’autor d’un llibre sobre vins naturals a l’estat espanyol, a RBA. Fins i tot, confessa que des de l’anonimat ha elaborat vins que han resultat ser prou exitosos. En una vida tan envinada com la de Gómez Pallarès, les reflexions sobre el sector no han faltat mai. A part, el seu clar vessant filosòfic l’ha convertit en un pensador vitivinícola, un concepte que ara plasma a la perfecció en aquest nou llibre, que conté pensaments i impressions, visions i descripcions, retalls de converses, sentiments i una desena de delicades il·lustracions de l’artista i dissenyadora mallorquina Maggie Adrover.
Una de les principals reflexions que posa sobre la taula el llibre de Gómez Pallarès és la necessitat de tenir certa consciència a l’hora de beure vi. Per a l’autor hi ha moments que el vi és només de gaudi, però cal tenir en compte tot el que comporta. És per això que el fa servir com a element diferencial dels tipus de cellers i maneres de fer que hi ha al món. D’aquesta manera, quan el vi no està intervingut, és a dir, la natura ha pogut seguir el seu curs amb una simple ajuda humana, el vi és viu i parla. En canvi, la industrialització d’aquest ve tan preuat fa que sigui quelcom “que no diu res”, afegeix l’autor. Així, demana als lectors apreciar aquest producte i fer-ho des del punt de vista més humà, més intens, més sentimental, tenint en compte l’esforç i respectant la naturalesa del que és la beguda: un autèntic tastet de territori i paisatge. Precisament per honrar aquest concepte, Gómez Pallarès explica com la biodinàmica és una de les maneres que més li agrada a ell de cultivar el vi.
“Els vins que m’agraden a mi”
Gómez Pallarès remarca a aquest diari que no ha fet un llibre per parlar de manera negativa de ningú. “Jo parlo dels vins que m’agraden a mi”, destaca. D’aquesta manera, el llibre inclou textos i exemples d’elaboradors que l’autor ha visitat i ha pogut veure amb els seus propis ulls que feien tot el que a ell li encaixa perquè un vi sigui viu i parli. Per altra banda, aquells que no entren en la seva llista no tenen un espai, no perquè siguin dolents, sinó perquè clarament a través de la copa no expliquen tot el que l’autor vol plasmar en les seves pàgines. A més, Gómez Pallarès admet que els vins que li agraden i li parlen no són els més cars del món. De fet, ell mateix exposa que no cal que siguin vins cars, sinó que portin darrere un gran respecte per la natura. En aquestes pàgines, l’autor intenta aportar una ètica i una consciència a l’hora de beure i viure el vi, que el fa radicalment contemporani, avantguardista, i permet fer un pas endavant en la relació de la vinya i el vi com a elements de la natura i des de l’humanisme no antropocèntric.
Ara bé, no es pot deixar de banda que les seves reflexions acaben sent reivindicatives. Gómez Pallarès té una manera d’entendre la vida i confirma que el millor consum és aquell que té “una mínima intervenció i una màxima proximitat”. “M’agradaria que la gent entengués (una altra cosa, que no pretenc, és que comparteixi les meves raons) per què ja no menjo ni bec segons quines coses, per què no parlo de segons quins vins o restaurants. Ja no formen part de la meva manera d’entendre la relació amb la natura, ja no són jo”, reflexiona l’autor. El món actual, on el canvi climàtic està marcant el full de ruta, necessita una consciència col·lectiva forta que reconegui la natura com un bé indispensable. D’aquesta manera, les reflexions de Gómez Pallarès demanen una vida austera, igual que ho és el seu llibre, on els consumidors mengen i beuen de temporada i els elaboradors “fan el vi en la mesura per viure”, és a dir, empreses vitivinícoles que no creixen per créixer, sinó que en comptes de vendre el vi, el viuen.
