“Si a la vida no hi ha sacrifici, no hi ha res. T’has d’implicar i has de lluitar. Aquí al Priorat si no ens hi haguéssim posat, tindríem un caos d’aerogeneradors en llocs incoherents i mini polígons arreu”.
L’enòleg i pagès Joan Asens milita en la perseverança i en la defensa del paisatge que l’ha vist néixer. És una veu autoritzada i sensible als terrabastalls que ha hagut de sortejar el territori que habita. És fill del Masroig, d’avis i pares pagesos amb vinya, olivera, horta, mules i fins i tot sembrat.
“El meu pare va ser president de la Cooperativa del Masroig durant 16 anys, va embotellar els primers vins, va posar les primeres etiquetes al Castell de les Pinyeres i va ser una de les persones que va apostar per la creació de l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana de Falset. Quan tenia cinc anys em va regalar una premsa i des d’aleshores que faig vi”, explica. I afegeix: “M’ha agradat sempre anar al tros, cavar vinya, treballar amb la mula, tocar terra… Vaig estudiar Enologia a Falset i durant 10 anys vaig ser professor a l’escola. Amb el ressorgiment dels closos del Priorat, va aparèixer Álvaro Palacios i un dia em va demanar si el volia ajudar”.
Va ser el seu enòleg durant 18 anys, fins al 2009. Recorda com, plegats, van crear L’Ermita, un dels vins més icònics i desitjats del món: “Era un raïm que nosaltres vam comprar per Les Terrases; aleshores ja teníem l’obsessió de vinificar els vins per finques i veure què en sortia de cadascuna. Vam veure que aquell raïm era molt espectacular”. L’Ermita neix el 93 i la primera anyada surt al mercat l’any 95. “Costava 16.000 pessetes, quan els closos en valien entre 3.000 i 5.000 pessetes”, recorda.
“Al Priorat, has d’estar content amb el que tens”
El Priorat li ha ensenyat moltes coses, com que la garnatxa i la carinyena quan són joves són varietats de poc color i taní i que només són extraordinàries quan la vinya és vella. Per això, als 90 es van utilitzar tant el cabernet, el merlot i el sirà en els cupatges. “El que he après al Priorat, sobretot, és que has d’estar content amb el que tens. No has de buscar res més. Soc del Masroig i he pogut comprar vinyes arreu, però no ho he fet. Penso que el territori ha de ser capaç de gestionar la seva terra, però si no és capaç, benvinguts els que arriben de fora”.
I continua: “Tenim una població envellida perquè hi ha hagut una fugida d’habitants durant més de 100 anys. Treballar la terra és molt dur i la gent no està formada. El principal problema que hem tingut ha estat la nul·la formació en viticultura i enologia. Espanya és el primer país del món en hectàrees de vinya plantades, però ha viscut d’esquena a la formació agrària. S’impulsava la fàbrica, el negoci i la construcció però no l’agricultura. A França i a Itàlia, en canvi, hi ha moltes més petites explotacions i molts més viticultors i tot això lliga la gent al territori i fa que estigui més ben cuidat”.
Pagès abans que enòleg
Agafa impuls quan es tracta de salvaguardar paisatge i pagesia. Joan Asens és pagès abans que enòleg: “Si no coneixes tot el procés, com cuidar la terra, com va el cicle de la vinya, les malalties a les quals està exposada, el ritme de maduració, la integració amb el paisatge i les afectacions del canvi climàtic… No faràs mai un bon vi, el faràs equivocat”.
Orto Vins i el vincle existent entre vinya i vi
Des de 2008 és copropietari d’Orto Vins i continua assessorant projectes enològics petits al Montsant, al Priorat i al Penedès. Amb tots ells manté una vinculació molt estreta i no s’està de dir-los les veritats: “No m’agrada ni la faràndula ni el xou, ni l’especulació econòmica, ni el creixement desmesurat. Per mi és molt important cuidar les relacions i els volums, ja quasi que no som a temps de defensar-ho, perquè les empreses només volen créixer i créixer”.
Des d’Orto “aspiro a explicar una ampolla de vi com ho farien els pagesos. Hem de parlar de pobles, paratges, finques… Vull posar el nom del meu poble al vi, sense que hagi de ser una cooperativa i explicar les diferències entre enclavaments. La Carrerada és frescor, Les Pujoles, potència, Les Tallades de Can Nicolau, emoció i Palell, fragància”, enumera. Orto és la necessitat de reivindicar el vincle sincer entre vinya i vi, l’esforç i el compromís de generacions de viticultors avesades a llegir els matisos de cada tros de terra. És el moment en què un astre travessa el pla de l’horitzó i passa a ser visible al nostre hemisferi, o sigui, el naixement d’un nou dia. En definitiva, és molt més que un nom triat per pagesos romàntics i un estil de fer vi.
“Explicar més el Montsant”
“Cal explicar més el Montsant. Potser les sis zones geogràfiques que tenim definides s’han de pensar millor. N’hi ha tres de diferenciades: la zona alta, la intermèdia i la baixa. Els vins tenen perfils diferents. I com més ben explicat està un territori, la gent més se l’estimarà i entendrà perquè ha de pagar un preu o un altre. I en conseqüència fixarem gent al territori i seran persones que després cuidaran o defensaran la terra”, reflexiona en veu alta Asens.
Afirma, per altra banda, que el Priorat està imparable amb noves plantacions, cellers i petits hotels nous i creu que 3 o 4 anys es podrà tornar a presentar la candidatura per incloure’l a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO: “Això pot ser una salvació per la comarca, perquè hi puguem continuar vivint, perquè hi haurà oportunitats per engegar projectes de qualitat i dimensionats. Hem d’estar preparats. El Priorat és bonic, però alerta perquè també tenim boscos que estan abandonats. Hem de cuidar la gent i l’ecosistema”.
“La meva feina em fa feliç”
Sent que avui és on vol ser. “La meva és la feina que em fa més feliç del món. Té coses complicades, com la gestió burocràtica, però tota la resta està bé. I penso que treballant-ho, ho podem aconseguir tot. El Montsant té molt bona projecció, com el Penedès o el Priorat. No ens podem vendre a la moda ni a la productivitat màxima, la moda l’has de fer tu i has de ser conscient de totes les accions que fas, com contaminar el mínim possible. Hem de ser generosos, millorar el lloc on som, tenir paciència i que tothom se senti representat”, diu en referència a la pertinença a una denominació d’origen, del qual n’és un fervent defensor.
Més enllà del vi, la música, el cinema i el teatre també el sedueixen les poques hores lliures que té: “Són experiències. Com la gastronomia. M’agraden les coses en què t’emociones, i ho pots fer amb un vi, amb una pel·lícula, amb una cançó…”. El seu repertori cinèfil inclou des de la ciència-ficció als drames i és per aquest vincle tan estret amb el cinema que Joan Asens és un dels valedors del Festival Internacional de Cinema i Vi, el Most, al Priorat. Li agrada beure vins amb tipicitat i tradició. Reconeix que en aquest sentit és un clàssic i és conscient que cal incorporar a gent jove en la cultura del vi: “No voldrà beure el vi de l’avi perquè li semblarà carca, per això la moguda dels vins naturals és bona i ens permetrà incorporar nous públics al sector”.
El futur del vi el llegeix amb optimisme: “Hi ha inquietud i gent jove. La viticultura està salvada, l’agricultura no ho sé. Tenim universitats i formació enològica, hi ha sommeliers, interès i curiositat, sensibilitat nova a la cuina, una mini revolució que ajuda i fa visible el vi”.
Un que l’ha sorprès recentment és Puro Quinta da Touriga del celler Jorge Rosas al Douro, elaborat amb raïms de touriga nacional i tinta roriz: “És un entorn molt prioratí. Un vi dens, de capa alta, però amb aromes florals i balsàmics. Fresc i delicat”.
Un vi fluid per a un home inquiet i amb nervi que beu de l’herència familiar i s’omple els ulls de vida parlant de les famílies d’Orto que aposten per varietats autòctones, vinyes en vas i el gest valuós de no llaurar: “El fet de llaurar no és tradicional. Abans es feien dues llaurades a l’any amb la mula i sempre hi havia herba entre vinyes. El que no podem fer és llaurar intensivament perquè tindrem un desert. El pagès ha de ser conscient que amb agricultura ecològica no n’hi ha prou. S’ha d’anar cap a la biodinàmica, la regenerativa… per donar fertilitat als sòls i evitar-ne l’erosió”. Potser el camí és seguir la franquesa d’Orto, que també és un prefix d’origen grec que significa recte, correcte i fins i tot bonic.
