L’excavació de les terres altes del desert del Nègueb, a Israel, han permès descobrir les proves més antigues de l’existència del raïm blanc. Tot i que avui és una zona àrida i on els viticultors fan créixer varietats modernes com la Pinot Noir i la Chardonnay, al segle VIII, durant l’alta edat mitjana, havia estat una zona de conreu de raïms molt diferents, tal com apunta un estudi publicat a la revista ‘PNAS’ i on s’ha analitzat l’ADN de llavors de raïm, trobades a les ruïnes d’un antic monestir bizantí.
Fa temps que se sabia que a la zona del Nègueb hi havia hagut enormes premses comunitàries, fins ara no se sabia amb quines varietats elaboraven el vi els qui hi vivien fa més de 1.200 anys. Les proves genètiques, però, han revelat que una de les llavors trobades correspon, molt probablement, a un raïm blanc, cosa que caldria confirmar amb més descobriments arqueològics, però que la col·loca en posició de ser el més antic que s’ha trobat al món.
El misteri del ‘vi de Gaza’
Els investigadors esperen que aquesta llavor, a més, pugui ajudar a resoldre un misteri molt antic: el del famós ‘vi de Gaza’ bizantí. Per bé que les fonts documentals parlen d’un vi blanc dolç fet amb raïm que creixia al Nègueb i que era distribuït per Europa a través del port de Gaza, fins ara no s’havien trobat proves de l’existència de varietats blanques a la regió i, per tant, no hi havia manera de resoldre l’enigma.
Una varietat avantpassada de raïms actuals cèlebres
A més, però, l’estudi també ha permès aprendre més coses sobre el comerç bizantí, on el raïm era un article de luxe que era repartit per tot el seu imperi i més enllà. De fet, els resultats de les anàlisis genètiques fins i tot han mostrat que una de les llavors correspon a una avantpassada de la varietat negra Asswad Karech que, a dia d’avui, es continua cultivant al Líban, i també d’una varietat molt coneguda a casa nostra i originària de l’illa de Creta: la malvasia. Així doncs, aquestes llavors obren una petita finestra als darrers 1.500 anys d’història del raïm i el vi a la Mediterrània, un element cultural que ha agermanat i continua agermanant gran part de les terres a les ribes d’aquest mar.
Una possible ajuda per adaptar-nos al canvi climàtic
Aquestes varietats antigues, però, també podrien ajudar-nos davant dels reptes del canvi climàtic. Si bé els habitants del desert d’aleshores havien desenvolupat tècniques de reg sorprenents, també havien après a seleccionar les varietats més resistents en un clima que és molt extrem pel que està habituat la vinya. L’anàlisi de les seves característiques moleculars i genètiques podrien mostrar el secrets de la seva resiliència, una característica molt desitjada especialment a zones on, durant els propers anys, les condicions s’aniran tornant cada cop més dures per a la viticultura.
