Quin valor té la vinya? Tot consumidor pot tastar un bon vi, però a vegades és difícil mesurar tot l’esforç, temps i dedicació que hi ha darrere de cada ampolla. Anys de feina dura, de cuidar cada detall, cada planta, cada gra de raïm. La vinya forma part de la història de Catalunya i els celleristes són molt més que elaboradors, són vigilants de la cultura que arrela en territori català. Per a Enric Soler, un petit celler de Sabanell (Alt Penedès), la cura de les seves vinyes és una prioritat innegable. Ell i el seu equip viuen amb intensitat el que vol dir ser elaboradors i pateixen a cada pas per la supervivència dels seus cultius. I la seva creu és trobar-se molt a prop de la C-15, la carretera coneguda com l’Eix Garraf-Anoia i part de l’Eix Diagonal, que connecta les comarques de l’interior i la costa central de Catalunya. Una obra pública que com qualsevol altra, necessita modernitzacions i ampliacions de tant en tant i que, enguany, en la tercera notificació d’expropiació de terreny que viurà el celler, els farà perdre part de l’ecosistema que han construït per protegir les seves vinyes velles, de més de 80 anys, i amb ell, part d’aquestes plantes antiquíssimes que tant d’esforç ha costat mantenir.
“La vinya és com el nostre jardí. L’hem regat, l’hem cuidat i en traiem els fruits”, explica a Vadevi Mercè G. Castellví, parella d’Enric Soler, ànima i cor del celler penedesenc. Entristida per la situació, Castellví recorda que no és la primera vegada que els expropien una part de les seves terres. “Sempre ho hem acceptat, perquè entenem que forma part de l’evolució del país”, assegura. Tot i això, aquesta última vegada l’obra pública amenaça una parcel·la molt important per a ells, la Vinya dels Taus, d’on prové el que enguany és el millor vi blanc de Catalunya per a l’equip del prestigiós prescriptor internacional Tim Atkin. Va ser precisament en la gala de recollida d’aquests premis on Soler va alçar la veu en agafar el micròfon i va expressar en públic, per primera vegada, allò que està a punt de passar. “Amb les autoritats que hi ha aquí reunides, si algú pogués fer-hi alguna cosa…”, va demanar. En concret, parlava d’una ampliació del vial de servei de la C-15, un pas per a tractors i bicicletes que els farà perdre una tanca de fusta que envolta la parcel·la de la Vinya dels Taus i una filera de xiprers que protegeixen les plantes de la carretera. “No parlen d’arrencar-nos les vinyes directament, però sense aquestes dues proteccions, perdran alguns ceps per logística”, lamenta Castellví a aquest diari.
La notificació d’expropiació va arribar fa un any i des de llavors el celler ha lluitat per frenar-ho. Des del celler expliquen a aquest diari que algunes persones de l’administració han empatitzat amb la seva situació i els han ajudat, però que l’expropiació encara continua en marxa. De fet, ja no tenen tanca de fusta i el següent pas són els xiprers. És cert, però, que el pla s’ha reduït des de la seva creació, ara mateix només es planteja la tala de tres xiprers, en comptes de tota la filera. No obstant això, Castellví manté que malmetre aquest ecosistema podria portar a l’arrencada d’alguns d’aquests ceps vells i amb raïm que “en els últims anys ha estat molt premiat”, remarca.
La Generalitat assegura que s’ha adaptat el pla tant com ha estat possible
Per part del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica -encarregats d’aquest pla d’ampliació del vial de servei de la C-15- asseguren que “ja s’ha fet un replantejament del pla” i que “aquests tres xiprers que s’han d’arrencar formen part d’una expropiació anterior”. És precisament aquesta la prova que utilitza l’administració per continuar amb la tala, tot i que des del celler repliquen que “efectivament era un terreny expropiat, però si no hi fas res durant cinc anys, aquesta expropiació prescriu”. Castellví alerta que ho sap perquè han rebut assessorament legal.
Un valor incalculable
“Només demanem una reducció del vial de 50 centímetres“, explica Castellví, qui argumenta que hi ha d’haver maneres de protegir una cosa tan valuosa com les parcel·les de vinyes del seu celler. La realitat és que la vinya es comptabilitza com a sòl agrari en la taula de preus per expropiació. Castellví afirma que els han ofert una compensació econòmica, però “no es té en compte tot el que hi ha darrere de les vinyes”. D’aquesta manera, les parcel·les de vinyes velles tenen un valor històric i a escala productiva solen ser molt efectives per fer grans vins. En el cas d’arrencada, ja no només es perd l’antiguitat i la història d’aquell cep, sinó que per aconseguir que altres vinyes puguin arribar al nivell de producció de les velles han de passar molts anys. “Són vinyes que hem heretat i hem cuidat sempre”, destaquen des del celler i insisteix que “mai han estat en contra del canvi i l’evolució”, però en aquest cas “ens hi juguem molt per 50 centímetres”, afegeixen des d’Enric Soler.
No és que els propietaris del celler no sàpiguen de què parlen. Com explicava Castellví, aquesta és la tercera expropiació que viuen i sempre les han acceptat. La primera va ser per la mateixa construcció de la C-15, cosa van entendre. La segona va ser una ampliació de la mateixa carretera, que ja els va costar més danys a les seves parcel·les, tot i que també hi van estar d’acord. En concret, Castellví recorda que van arrencar unes fileres de malvasia, la qual cosa va provocar que estiguessin un any sense fer el seu vi Estiu, que és un cupatge de 50% xarel·lo i 50% malvasia. “Ho hem entès sempre tot, però la Vinya del Taus té un valor molt important per a nosaltres”, remata Castellví. No és només una vinya vella, sinó que en diverses ocasions ha estat l’encarregada de donar els fruits per a grans vins premiats. Enguany, primer per Tim Atkin i després per Robert Parker, qui li atorga 97 punts Parker i el corona com el millor vi blanc tranquil de Catalunya. A més, tota la parcel·la és de xarel·lo, la varietat insígnia del Penedès. “Entenem la necessitat d’evolucionar, no volem ofendre ningú, però defensem el poc que tenim”, conclou Castellví. El celler manté la lluita, però el projecte no es pot aturar, segons el Departament de Territori.
