Elena de Carandini Raventós és propietària del castell de Raymat i presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida. Partint d’una part de la història de la seva família, conversa amb Vadevi sobre la seva adquisició d’aquest edifici històric i els projectes que hi ha posat en marxa per promocionar Raimat i Lleida tant des del punt de vista econòmic com cultural.

– Ser propietària del castell de Raymat és tenir a les mans part del patrimoni històric del país.

I tant! És d’origen àrab i la primera referència que se’n té és de 1157, quan es va atorgar a Guerau de Jorba, un cavaller de Ramon Berenguer IV. D’altra banda, però, segueixo el llegat del meu besavi, Manuel Raventós i Domènech, que era de Sant Sadurní d’Anoia i propietari de Codorníu. Amb 50 i tants anys, el 1914, va deixar l’empresa als fills i es va retirar, buscant un gran projecte en què treballar. Sabia que la millor fruita era a Lleida –pomes, peres, préssecs…– i estava segur que el raïm també ho seria.

– Llavors, però, Lleida no era terra de vinyes…

Ho havia estat cinc segles enrere! A una pedra d’un dintell del poble antic de Raimat hi va trobar un gravat d’una mà agafant raïm. Així doncs, va comprar 3.500 hectàrees que incloïen el castell, va posar-hi el dintell a la porta i va plantar xops per revitalitzar la terra, que era salabrosa. D’un paisatge d’herbes i conills en va fer una zona fructífera.

“Barcelona és cap i cor de la nostra pàtria però si els altres membres no tenen vida, Catalunya és morta”

– Una feina enorme.

Era un gran agricultor, la Mancomunitat fins i tot li va encarregar escriure un llibre sobre repoblament de boscos. A més, també va escriure altres llibres. Un d’ells, ‘Flor i violes’, era un tractat de vida molt de la seva època però amb elements molt vàlids actualment. Vaig llegir els seus textos amb molt d’interès. Parlava molt de fer país, deia que “Barcelona és cap i cor de la nostra pàtria però si els altres membres no tenen vida, Catalunya és morta”. Donava molta importància a revaloritzar tots els racons del país, per això repoblar Raimat, fer-hi carreteres, plantar-hi vinyes, construir el celler… va ser el seu projecte vital.

– Un model familiar molt potent, doncs. D’aquí va sorgir la idea de comprar el castell?

Com ell en surten un de cada tants, els altres només seguim. Sóc de la 16a generació dels Raventós, des de 1551, però aquest projecte és independent de Codorníu. Vaig comprar el castell el 2020, quan el Grup el va posar a la venda, perquè creia en un futur per a Raimat i per a Lleida, un paradís que tenim molt a prop i que sovint s’oblida. L’oferta anava acompanyada d’un pla de turisme i impacte a la comunitat, i quan va arribar la pandèmia… vaig tenir temps per pensar com ho volia fer.

– I va canviar d’idea?

En aquest temps va sorgir la creació de la Fundació Comunitària Raimat Lleida, que té beneficiaris a tota la demarcació. Aquest castell ha de ser una palanca de canvi pel territori, tenir un impacte positiu a Lleida. El patronat, format per persones diverses, va partir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per definir eixos d’actuació. En comptes d’una causa concreta, com a fundació comunitària treballem en el sentit que les persones del territori vulguin, per dur-hi oportunitats.

El castell de Raymat, amb una història llarguíssima, és el centre d'un projecte que vol revitalitzar Lleida a través de la cultura i el servei a la comunitat | David del Val
El castell de Raymat, amb una història llarguíssima, és el centre d’un projecte que vol revitalitzar Lleida a través de la cultura i el servei a la comunitat | David del Val

– Quins aspectes treballen?

D’una banda hi ha acció social, donant suport a les entitats que ja existeixen per donar-los visibilitat i apropar-hi els empresaris. Som un pont entre ells, facilitem que puguin ajudar-se mútuament. La innovació, d’altra banda, la vehiculem a través del Raimat Lab, un espai on formem sobre emprenedoria, sostenibilitat… oferim formació a persones joves, grans, individus, empreses, i també tant a persones en risc d’exclusió social com que no. Estem oberts a tothom. Al gener, per exemple, posarem en marxa una formació per a tractoristes perquè puguin demanar una categoria laboral superior al seu lloc de treball, amb la col·laboració de John Deere, United Way Spain i Vicens Maquinària Agrícola. És una manera híbrida de reforçar la formació de qualitat i un projecte que, iniciat a Lleida, podria arribar a replicar-se a tot l’Estat. Finalment hi ha l’acció en favor de la biodiversitat i contra el canvi climàtic, recuperació d’espècies, gestió de l’aigua… en què estem començant a treballar.

“El Raimat Arts Festival és una eina per promocionar lleida i fer-la coneguda arreu del món”

– I la vessant cultural, on hi ha el Raimat Arts Festival.

Dins d’aquest eix recuperem tradicions com la festa de la verema, receptes de gastronomia antiga, donem suport a associacions esportives i al manteniment del patrimoni… i tenim el festival, és clar. És una iniciativa meravellosa, una eina per promocionar Lleida i dur-hi oportunitats, fer-la coneguda arreu del món. Per això ens hem agermanat amb el Napa Valley Festival, un soci estratègic amb què compartim valors però que duu 17 anys organitzant aquest gran esdeveniment en un indret molt semblant al nostre.

– Una zona vinícola californiana com a exemple a Catalunya.

Hi vaig treballar fa anys, a Artesa (Raventós-Codorníu) i em va enamorar el paisatge, el producte, el luxe autèntic de la fruita acabada d’agafar… Aquestes petites coses que t’alegren el dia. Hi vaig tornar fa tres anys amb les meves filles i vaig pensar que es podia promocionar el turisme de Lleida aprenent del que fan a Napa, on hi ha restaurants i hotels boníssims i un servei de turisme i d’experiències espectaculars. Tenen grans vins i grans fruites sí… però millor que el que tenim a Lleida no ho he trobat enlloc.

– Com s’ha rebut, a Lleida, aquesta iniciativa?

Estem molt satisfets amb la resposta dels veïns, les empreses i la comunitat. Vindran molts nord-americans, inversors que no han estat mai a Lleida. Els farem una visita cultural per Lleida, perquè vegin tot el patrimoni… Al cap i a la fi, el festival també és una excusa per dur gent interessant i fer que la cultura doni promoció econòmica, és un gran pas.

“Raimat i Lleida van sortir a l’edició internacional de la revista ‘Forbes’!”

– I tot plegat a partir d’un castell i una fundació.

Les fundacions poden moure moltes coses i ser grans eines, especialment les comunitàries. El festival vol mantenir-se en el temps, donar oportunitats per generar economia, també estacional, i la fundació pot ser un proveïdor de serveis, una font d’informació per aconseguir un impacte més gran. De fet, hem contactat amb l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) de la Generalitat i els hem dit que tenen la porta oberta.

Pel que fa al castell… una part es lloga per a actes i reunions d’empresa, per cobrir el manteniment d’aquest edifici històric catalogat i nodrir econòmicament la fundació. Doncs bé, hi va haver una visita d’un grup de Napa Valley, que anaven acompanyats de periodistes, i Raimat i Lleida van sortir a l’edició internacional de la revista ‘Forbes’! A través de la fundació, molta gent està descobrint aquesta zona del país amb tant de potencial per desenvolupar.

Més notícies
Raimat Natura | Raventós Codorníu

Obre Raimat Natura, un espai natural protegit amb un centenar d’espècies de gran valor

El pantà i les vinyes del celler, on la caça està prohibida fa dècades i el conreu és 100% ecològic, estan en una de les millors zones de Catalunya per a observar aus
:  - Mobile
'La vocació de Raimat sempre ha estat donar suport al territori', diu Joan Esteve | Rafa Gimena

Raimat renova l’aposta per Lleida i patrocina l’Aplec del Caragol

:  - Mobile

Raimat rep el premi a la sostenibilitat del Col·legi d’Enginyers Agrònoms

La dotació de 1.000 € es dedicaran a la recuperació de la tortuga de rierol en perill d'extinció
:  - Mobile

El celler Raimat promou l’habitatge jove en aquesta població del Segrià

Posarà a la venda unes quinze parcel·les a preu i condicions preferents per a joves empadronats o fills del poble
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa