“La gent jove no beu vi“, asseguren incomptables experts del sector arreu del món. No és estrany sentir aquesta frase en esdeveniments, conferències o taules de treball. Si bé és cert que les tendències de mercat estan canviant i que cada vegada hi ha menys interès pels elaborats vitivinícoles, sobretot per aquells vins complexos i amb cos que un dia van dominar el mercat, la realitat és que no és tant una decisió presa pel consumidor com per les circumstàncies en què es troba. Primerament, anar a prendre alguna cosa s’ha establert com una manera de gaudir del temps d’oci; les terrasses de bar són un espai de trobada que agafa força. En aquest context, els vins complexos, negres i molt embafadors perden la batalla i entren a jugar els vins frescos, els escumosos lleugers i els blancs amb certa acidesa. En altres paraules, no és que els joves no beguin vi, és que el vi no sempre es troba en els espais i les formes correctes per atraure jovent.
En una taula de bar un grup d’amics demana al cambrer un seguit de begudes. L’ambient és distès, la temperatura no ofega i les ganes de passar una tarda de gaudi es perceben a cada segon. El vi no és el primer que volen consumir -i de fet no en demanen-, però sí que es gasten els diners en el típic Bloody Mary o Margarita. En ser preguntats per la decisió, tots admeten que el vi no és una beguda que els vingui al cap en aquest context, però sí que avisen que, en cas d’haver-lo de consumir, “no triarien un vi negre”: “A mi m’agrada el vi que més s’assembla a un refresc”, exclama una de les amigues, copa en mà. Aquesta afirmació, que podria induir al coma mig sector vitivinícola, no és res més que l’expressió més real del canvi de tendència que viu el món. Els vins complexos han passat de moda i el vi blanc o fins i tot els escumosos estan en auge. Hi ha diverses explicacions per a aquesta tendència: el canvi climàtic demana begudes fredes, les noves generacions s’han acostumat a elaborats més lleugers o, simplement, que en l’era moderna triomfa més l’acidesa que el cos.
Tampoc no és una lluita entre blancs i negres. En aquest sentit, el sommelier Albert Amigó explica que no és que s’hagi extingit el consum de vi negre, sinó que “es demanen negres que també suportin el fred”. És una qüestió de sensacions i de moments de consum, tal com remarca l’expert, que recorda que “els wine bars estan creixent” i afegeix que “la gent ja no vol un vi de taula per acompanyar el menjar, vol una copeta per passar la tarda”. Per a Amigó tampoc no és una qüestió de joventut -tot i que bona part del sector ho creu-, més aviat ho defineix com un “canvi general que s’ha personalitzat en els joves”. D’aquesta manera, els vins frescos agafen força, com també ho fa la gastronomia lleugera; una tendència que segons Amigó “ha vingut per quedar-se”, però que no obligarà el sector vitivinícola a repensar els seus cultius: “El vi clàssic, amb cos, sempre tindrà el seu públic”. Tanmateix, els nous hàbits de consum sí que demanen l’entrada de vins en espais que, fa dècades, semblaven impensables.
L’auge dels vins a festivals
Tornant a la taula de bar, a aquests amics que passen la tarda entre còctels i aperitius. Una de les raons que comenten per les quals no estan bevent vi és que no és el moment oportú o simplement no és una beguda que destaca en aquests contextos. Així doncs, el sector vitivinícola es troba orfe d’espais, més enllà dels seus propis com els wine bars que comentava Amigó. Les discoteques són el terreny dels combinats i les terrasses, de la cervesa. Explorar l’entrada del vi en aquests espais és tenir clar que la trajectòria d’alguns elaborats és massa llarga per combatre’ls. Ara bé, on encara no hi ha una tendència clara és als festivals o als tardeos. Aquests tipus d’espais, relativament nous, no sempre demanen ingesta de combinats, però tampoc no expressen una gran devoció única per la cervesa. Precisament, per això poden convertir-se en llocs on el vi pot guanyar adeptes. A més, els exemples de fora de Catalunya demostren que aquesta possibilitat existeix i s’explota, sinó que l’hi diguin a Vallformosa, que ha aconseguit ser el patrocinador de Tomorrowland, el festival de música tecno més famós del món.
“Fa molts anys que escoltem el consumidor i entenem on hem de ser”, destaca Sílvia Rodríguez, directora de comunicació i relacions públiques de Vallformosa. El celler català fa una dècada que treballa el mercat de festivals amb els seus escumosos i, de moment, ha aconseguit posicionar-se en un mercat molt competitiu a l’estranger. Per a ells la clau és desmitificar el vi i demostrar que no sempre s’ha de beure en una copa de vidre, assegut en una terrassa amb tranquil·litat. “Hi ha nous moments de consum que hem de veure i saber explotar”, remarca Rodríguez, qui a més també ha participat en la creació d’un got de plàstic de festival que expressa de la millor manera possible les aromes dels seus caves. El seu patrocini de festivals arriba fins a territoris catalans a través del festival Cruïlla, des d’on tenen una barra per degustar els seus elaborats, acompanyat de la millor música. Rodríguez reconeix que la seva empresa és pionera, però no pretén que Vallformosa arribi sola al cim: “Hem de deixar d’estar tan encotillats. Beure vi en un festival no està renyit amb fer un menú degustació”, concreta l’experta de Vallformosa, qui a més anima altres a fer el mateix: “Hauria de ser una lluita de país”, sentencia. Des de Vadevi també es va reconèixer aquesta connexió entre el vi i els festivals i enguany s’ha celebrat la segona edició del Vinàriament Barcelona, un esdeveniment que ajunta música, gastronomia i molt de vi.
Un canvi també en la gastronomia
El canvi de tendència dels vins, com bé relata Amigó, no només va lligat a aquest producte. Per al sommelier hi ha hagut un canvi estructural de la manera de consumir, fins i tot en la gastronomia. On abans hi havia plat de cullera, ara hi ha amanides cítriques. Aquest canvi en l’alimentació també demana vins més frescos, amb una acidesa més pujada, no necessàriament blancs, però sí amb un cos moderat per gaudir de la lleugeresa dels plats. “Ha canviat tota la manera de consumir, no només ho veiem en les preferències de vins”, insisteix Amigó. En definitiva, els vins i escumosos més frescos i amb una acidesa més marcada avancen per la dreta els que un dia van ser els reis del món vitivinícola. Sigui pel canvi climàtic, pels joves o pels nous espais de consum, la realitat és que al vi li toca buscar altra vegada el seu lloc més enllà de les taules de les cases catalanes. Festivals, wine bars i tardeos són els primers exemples de la migració del consumidor i, per tant, oportunitats per explorar a l’hora d’expandir el relat vitivinícola. Benvinguts a la democratització del vi!
