“La collita en verd és més necessària que mai”, descriu David Sendra, responsable del Vi i la Vinya d’Unió de Pagesos (UP). Aquesta setmana, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha fixat el pressupost que es destinarà a aquesta mesura de crisi. En total són aproximadament 3,6 milions d’euros, gairebé el doble del que la Generalitat pensava destinar-hi, ja que quan es va obrir la convocatòria el mes d’abril es parlava d’uns 1,5 milions d’euros. Tot i això, no serà suficient. Sendra al·lega que la situació actual és “límit” i que molts pagesos han de recórrer a aquesta mesura de crisi per salvar l’estabilitat del seu negoci. De fet, la partida pressupostària no cobreix a tots els demandants de l’ajuda, “falten 200.000 euros” concreta Sendra. Per ara, els pagesos disposen de dos dies per renunciar a aquestes ajudes i, en cas que no ho faci ningú -el més probable, segons Unió de Pagesos- el govern “haurà d’augmentar el pressupost”. Una decisió que ja a l’abril es va acceptar i segons la patronal “estan disposats a fer-ho”, però no deixa de ser una nova reafirmació que el sector de la vinya “necessita un canvi urgent”, explica Sendra.
La primera vegada que es va obrir una línia d’ajudes per la verema en verd a Catalunya va ser el 2023. Des de llavors, els anys de sequera i la producció reduïda han mantingut el sector en una situació de falsa estabilitat. Enguany, però bona part de la vinya catalana ja no pateix estrès hídric -l’entrada de la planta en estat d’emergència per manca d’aigua que fa que redueixi la producció de raïm-, per tant, la productivitat normal està garantida. En aquest context i comptant que la demanda dels cellers que compren raïm s’ha reduït, aquesta vegada la collita en verd ha estat una ajuda esperada i reclamada. Per aquest motiu, des d’Unió de Pagesos mantenen que el pressupost que ha destinat la Generalitat a la mesura “s’haurà d’ampliar”. Més enllà dels 200.000 euros d’ampliació, que la patronal espera que el Govern ampliï si no hi ha renúncies, Up pateix per la situació del mercat. La realitat és que el fet que molts pagesos s’hagin afegit a aquesta mesura -més de 400 parcel·les i unes 90 en llista d’espera- és un reflex de la situació límit que viu el sector: “Necessitem mesures de xoc per estabilitzar l’oferta i la demanda”, remarca Sendra, qui afegeix que en aquest context de crisi del consum, ja hi ha molts cellers que estan reduint les seves compres: “Calen opcions com la verema en verd per mantenir el model de negoci”, confirma.
El ball de xifres pels pagesos
La xifra total d’ajudes que rebrà cada viticultor és el resultat de sumar diversos factors. En primer lloc, es tenen en compte les produccions d’anyades representatives, que enguany s’han fixat en els anys 2022, 2023 i 2025. Des d’Unió de Pagesos s’havia proposat incloure també el 2019, mentre que Sendra ha assenyalat que el 2025 tampoc és un any adequat per fer la mitjana, ja que “hi ha molta gent que encara no s’havia recuperat de la sequera”. Tot i aquestes peticions, no s’ha arribat a un acord en aquest punt. D’altra banda, l’INCAVI ha decidit no incorporar la producció del 2024, tot i que va ser un any afectat de manera generalitzada per la sequera. En canvi, d’aquell any sí que es té en compte el preu del raïm, que va augmentar notablement a causa de la baixa producció. “Amb aquests càlculs s’ha establert que es pagarà 62 cèntims el quilogram de raïm”, ha explicat el responsable de Vi i Vinya d’UP. Finalment, al còmput total s’hi afegeixen 720 euros per les plantacions veremades a mà i 773,5 euros per les que es recullen amb màquina, ja que, segons Sendra, “es dona per fet que collir a màquina té un cost més elevat”.
Mesures extraordinàries per equilibrar el sector
La verema en verd és una mesura que consisteix en la destrucció o eliminació total del raïm encara immadur en parcel·les destinades a la producció de raïm per a vinificació únicament, amb l’objectiu de reduir la producció i contribuir a recuperar l’equilibri entre l’oferta i la demanda al mercat vitivinícola. El raïm es llença i no es pot fer servir, simplement surt de la roda del mercat perquè baixi la producció. Són inspectors enviats pel mateix departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació els encarregats de visitar els cultius i assegurar-se que el raïm ha estat llençat correctament. Tot i ser una mesura efectiva, el seu ús denota una autèntica situació de crisi. “Calen més mesures a llarg termini, com arrencar vinyes”, ha afirmat Sendra, qui a més ha confirmat una manifestació el 10 de juliol per exigir mesures a llarg termini com l’arrencada, a les institucions públiques.
La collita en verd és una de les lluites que els pagesos han vençut, però sense dubte així no es guanya la guerra. En aquest sentit, pegats com llençar el raïm no són més que mesures a curt termini i UP remarca en tot moment que es necessita una política clara i línies d’ajudes destinades a arrencar. Malgrat que sembla una mesura de molt risc, la realitat és que ja hi ha molts pagesos que necessiten desfer-se de part de la seva producció per continuar endavant: “Es tracta de donar sortides dignes”, expressa Sendra, qui afegeix que “arrencar ajudaria a trobar més estabilitat en el mercat”. Sigui com sigui, la situació dels viticultors catalans està arribant al límit. Mentre cau la demanda, els cellers continuen reduint la seva compra de raïm i encara que el preu pugi, una part de la collita es queda al magatzem, sense fer-se servir, però havent estat cultivada i cuidada. “En aquest moment, a molts viticultors ja no els surt a compte, sobretot des de l’encariment dels costos amb la guerra de l’Iran”, lamenta Sendra, qui es manté taxatiu i defensa que s’ha de trobar una solució que passa per “mesures extraordinàries per salvar el sector”, sentencia.
