Les Galeries Laietanes, propietat del marxant i mecenes sabadellenc Santiago Segura (1879-1918), van ser un lloc importantíssim per a l’art de la Barcelona de la Gran Guerra, és a dir, la Primera Guerra Mundial. Un local amb una història molt poc coneguda pel gran públic i que ara l’historiador de l’art i escriptor Joan Maria Minguet (1958), de la mà de Vibop Editorial, explica a ‘Història del celler de les Galeries Laietanes’, una obra molt especial que se suma a la col·lecció ‘Envinats’ d’aquest projecte iniciat l’any 2018 per la periodista cultural Montse Serra.
L’editora, que va acompanyar Minguet en la presentació d’aquesta obra aquest divendres a la llibreria Finestres de Barcelona, va mostrar-se “molt contenta” tant de l’evolució d’aquests cinc anys d’editorial –39 títols publicats– i també de la col·lecció ‘Envinats’, que amb aquest ‘El celler de les Galeries Laietanes’ ja arriba al vint-i-dosè número explicant una història “extraordinària” que volia que algú expliqués com a llibre fins i tot abans de fundar Vibop Edicions.
Una nova obra per a una col·lecció de “gran varietat i riquesa”
La col·lecció ‘Envinats’, va recordar Serra, “explica el vi com a fet cultural i, alhora, com la cultura es fixa i explica aspectes diferents del món de la vinya i el vi”. És per això que, amb aquest element central, hi caben tota mena de gèneres, cosa que li dóna “una gran varietat i riquesa”. Al final, va resumir, es tracta de “mirar el món a través dels seus autors”, i la seva llista de noms li dóna “una gran solidesa literària”.
En el cas d’aquest nou llibre, l’editora tenia molt clar que “havia de formar part de la col·lecció” i també que l’havia d’explicar Joan Maria Minguet. Gran coneixedor de l’obra del pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire Xavier Nogués (1873-1941) i del món de l’art a la Barcelona de la Gran Guerra, per a Montse Serra era la persona perfecta per narrar la història fascinant de les Galeries Laietanes.
Un punt de trobada importantíssim d’artistes
El local, va recordar Minguet, era “una galeria d’art en el sentit modern del terme”. Situada al número 613 de la Gran Via de Barcelona, a més de vendre obres i antiguitats i fer exposicions, era un punt de trobada importantíssim d’artistes de l’època –el 1917 va ser escenari d’un sopar i una festa en honor a una visita de Pablo Picasso a Barcelona– i fins i tot va tenir el cèlebre poeta Joan Salvat-Papasseit de responsable de la secció de llibres. A més, però, tenia un celler al soterrani que és el protagonista principal de l’obra.
Un “IKEA per a rics” amb un celler pintat per Nogués
Era molt inusual que una galeria d’art –“l’IKEA per a rics” de la Barcelona de l’època– tingués un celler on es venia vi a ampolles i també a doll. No només això, sinó que les seves parets estaven decorades amb pintures de Xavier Nogués, a qui Santiago Segura va donar llibertat per a pintar “borratxets i borratxuts” acompanyats de dites medievals sobre la beguda. Els visitants del celler, a més, també rebien una còpia de la carta dels vins, licors, aperitius i altres begudes que s’hi venien, obra del mateix Nogués, una còpia facsímil de la qual acompanya l’edició d’aquesta ‘Història del celler de les Galeries Laietanes’.
‘Alliberant’ l’art del gremi dels historiadors
Minguet, va explicar que es va prendre l’encàrrec d’aquest llibre com “un repte” per fugir de la seva professió, la d’historiador de l’art. Una professió amb què ara afirma que “ja no se sent gaire a gust” perquè es fa principalment per a consum intern. És per això que a les seves col·laboracions amb el diari ‘Vilaweb’ escriu “des d’una perspectiva diferent” i que, en aquesta obra, va plantejar-se “alliberar” Xavier Nogués “del gremi” dels assagistes sobre història de l’art.
Una obra diferent i atrevida per explicar-nos una història poc coneguda
Amb la seva mirada i el seu coneixement, hi va donar una volta nova i provocativa, escrivint una obra de teatre que Serra va qualificar d’“esplèndida” i que es llegeix “com una novel·la”, amb un acte dedicat a Santiago Segura, un altre a Xavier Nogués i un darrer sobre la carta de vins i la seva relació amb l’art. Un text on va poder jugar “amb el que sap i el que no sap” per sortir de la historiografia estricta, posant “contrapunts contemporanis” com el de Josep Roca, que va analitzar el contingut del celler, i alhora posant el lloc en el seu context històric. Una plaqueta, doncs, que ens retorna a un indret i un moment molt interessants de la història de Barcelona.
