El sector vitivinícola català continua treballant per superar els estralls de la sequera. Tres anys de manca d’aigua van ser suficients per causar un estrès hídric a les vinyes, que en va deixar moltes en baix rendiment i un número indefinit -que mai s’ha quantificat per part de l’administració pública- mortes. Els sòls van quedar malmesos i les plantes han trigat anys a arribar al seu funcionament normal, n’hi ha algunes que encara no ho han aconseguit. Per tot això, el sector va adonar-se que hi havia molt poca informació sobre els processos pels quals passava la vinya en sequera i, des del Penedès, cinc cellers van decidir muntar una iniciativa per recollir la informació necessària per prevenir els cultius en catàstrofes hídriques d’aquest tipus. Aquest dilluns, gairebé dos anys després de la posada en marxa del projecte, MANSO (MAneig del SÒl i vinya per a la lluita contra la sequera) presenta per fi un monitoratge que servirà de manual per crisis venidores.
“Amb les dades podem deixar enrere la intuïció i treballar amb una base científica sòlida”, explica Alba Marco, tècnica de la Universitat Rovira i Virgili. El centre ha col·laborat en aquesta investigació, juntament amb IRTA, INCAVI, l’AECAVA i la coordinació de l’INNOVI i de cinc cellers del Penedès: Bodegues Sumarroca, Celler Kripta, Juvé&Camps, Masia Vallformosa i Llopart. Entre les principals conclusions es troba la innovació com a palanca de canvi, és a dir, estratègies que en altres èpoques han estat poc ortodoxes, que ara brillen per ser grans aliades de les vinyes en moments de crisi climàtica. El màxim representant d’això són les cobertes vegetals, deixar el cultiu ple de males herbes i plantes que -en contra el que sempre s’havia cregut- són beneficioses pel creixement de la vinya, en especial per la seva capacitat de millorar l’estructura del sòl, augmentar la biodiversitat, reduir l’erosió i optimitzar la gestió de l’aigua, a més de contribuir a més eficiència energètica i sostenibilitat del sistema agrari. En definitiva, “les cobertes vegetals aporten beneficis estructurals i ambientals en qualsevol escenari climàtic”, concreta Álvaro Villodres, de l’IRTA.
Una altra de les grans troballes d’aquesta iniciativa ha estat descobrir la gravetat del que passa dins la vinya en temps de sequera. Fins ara, l’evidència que la manca d’aigua no era positiva per la planta es quedava aquí, en l’obvietat, però poques vegades s’havia desglossat tot el que podia arribar a afectar el producte final, és a dir, al vi. En concret, amb MANSO, totes les entitats i cellers han pogut recollir prou dades per demostrar que pateix la planta, però també canvia el seu fruit. “La sequera afecta tant el creixement de la vinya com la qualitat del raïm, incidint en paràmetres com l’acidesa o els sucres”, assegura Marco. Una situació que no només posa en relleu la gravetat dels cicles de sequera extrema, sinó que confirma que en moments d’estrès hídric les varietats de raïm poden canviar les seves qualitats més bàsiques, com per exemple l’acidesa, clau en els processos d’elaboració del vi.
La sensorització de la vinya
Per aconseguir totes aquestes dades, el projecte ha fet un desplegament de sensors pels cellers participants. En aquest sentit, la innovació ha estat clau per la recollida de la informació desitjada. Lluís Giralt, investigador de la secció de viticultura de l’INCAVI, concreta que el desplegament sensorial ha aportat “informació detallada del sistema sòl-planta-atmosfera”. D’aquesta manera, la tecnologia ha aconseguit produir una imatge nítida de les vinyes durant els anys posteriors a la sequera i ha estat de vital importància per fer el seguiment de la recuperació de les plantes. Ara bé, l’investigador també remarca que “és un projecte orientat a la vinya de secà“, ja que en altres tipus de cultius, quan el regadiu extern i artificial forma part dels processos de creixement de la planta, no es podrien aplicar les mateixes normes. És per això que afirma que són dades essencials per les vinyes de secà, “on entendre la disponibilitat d’aigua és clau per a la seva sostenibilitat futura”, afegeix. Precisament, aquesta voluntat d’entendre l’aigua com a necessitat bàsica en el secà és el que Josep Jiménez Garcia, de Juvé&Camps defineix com un “canvi de paradigma”: “hem aplicat criteris de regadiu a la viticultura de secà”, descriu.
Un pas endavant en la presa de decisions
Els cellers que han participat en aquest projecte també han sortit ben parats, ja que han aconseguit tot un seguit de paràmetres aplicables als seus cultius i que, segons les investigacions, hauran de servir per futures crisis. De fet, tots els experts apunten cap a l’augment d’aquests cicles de falta d’aigua extrema a causa del canvi climàtic i, per tant, tenir un manual de bones pràctiques podria suposar un abans i un després en el sector. Àlex Torelló, del Celler Kripta destaca que “cal aprendre a interpretar el sòl i les dades per prendre millors decisions a la vinya”. Una opinió que també comparteix Lluís Coll, de Vallformosa qui recorda que aquest projecte aportarà més llum a tot el sector vitivinícola català: “Aquests projectes permeten assessorar millor els viticultors i assegurar la qualitat i el moment òptim de collita”. A part, més enllà d’explicar tot allò que pot millorar la recuperació i supervivència de la vinya, MANSO també ha aconseguit aportar més coneixement. De fet, Oscar Llombart, de Bodegues Sumarroca assenyala que en aquest nou context climàtic “és imprescindible entendre millor el sòl per optimitzar els recursos hídrics disponibles durant l’any”.
El projecte MANSO dona totes les pistes per mantenir un sector vitivinícola fort en temps de sequera. La sensorització ha permès conèixer de prop les vinyes i els seus processos, fins i tot la seva capacitat de resiliència. Per a Pere Llopart, de Llopart, però, cal continuar treballant en aquesta línia i, malgrat que celebra els resultats i el coneixement adquirit, manté que s’ha de donar continuïtat a iniciatives com aquesta per tal de consolidar els resultats i aplicar-los: “Els resultats en viticultura requereixen temps i cal continuar el projecte per obtenir més dades”, concreta. En definitiva, MANSO s’alça com una resposta sòlida davant de la sequera. Les investigacions de tots els centres i la participació dels cellers han ajudat a formar la fotografia d’aquest nou sector, on les línies es desdibuixen i allà on abans es confiava només en el que podia caure del cel, ara s’aplica innovació, cap i tecnologia per mantenir la qualitat de les vinyes i vi català per sobre de tot.
