Un dels personatges més emblemàtics del sector vitivinícola català és Miguel A. Torres, actual president de Família Torres. La seva vida sembla una història interminable dedicada al vi i la sostenibilitat. Un home que s’ha passat la vida entre vinyes i ho ha pogut fer gràcies a l’esforç per mantenir la família unida de la seva dona, Waltraud Maczassek, a qui li dedica la història d’amor del seu llibre Una vida entre viñedos, publicat per Editorial Planeta. Aquestes memòries aglutinen centenars de pàgines d’història i hemeroteca fotogràfica de la vida del cellerista, qui no només ha estat descrit com un “perpetuo innovador” per un dels més reconeguts sommeliers de l’estat espanyol, Pedro Ballesteros -també autor del pròleg-, sinó que s’ha convertit en tota una icona pel sector: “En tots els canvis socials viscuts a Espanya, hi és Torres”, argumenta aquest dilluns Ballesteros en la presentació del llibre del propietari del celler centenari.
Torres ha pujat a l’escenari acompanyat de Ballesteros per parlar del llibre, però ha acabat reflexionant sobre les seves vivències, les quals encara recorda amb claredat i ha plasmat amb precisió en les pàgines de les seves memòries. Una vida entre viñedos és una oda al vi, a la innovació i la passió per la viticultora. Torres es va formar a França i va treballar de bracet amb el seu pare. En aquella època quan el vi espanyol era només un porró a tota taula de l’estat espanyol, el celler va crear la primera marca, Sangre de Toro i va començar a integrar al consumidor aquella idea que el vi també pot ser una beguda de qualitat, amb una història darrere.
El president de Família Torres és un ferm defensor de les varietats foranes, però també de les autòctones. “El cabernet sauvignon fa els millors vins negres del món”, explica durant la presentació i reconeix que el va plantar per “competir -com a mínim- amb els vins francesos”. Ara bé, la gonfaus és una varietat prefil·loxera catalana que han aconseguit fer renéixer des de Torres, sobretot per la convicció de l’autor d’aquestes memòries, que en un any sabàtic a Montpellier va poder veure de primera mà com els seus professors l’animaven a revifar allò que la fil·loxera li havia arrabassat al sector vitivinícola català, fins al punt que mitja dotzena d’aquestes varietats autòctones recuperades han estat acceptades pel mateix govern català.
Torres balla entre dos mons; varietats foranes i autòctones; celler familiar i empresa de renom internacional. El president de Família Torres recorda la seva arribada a Xile com a homenatge al seu pare, qui tenia ganes per sortir de l’estat espanyol després de passar dos mesos internat en un camp de concentració per ajudar a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil. Al país llatinoamericà, Torres va ajudar a recuperar el prestigi de la varietat País, que havia estat arraconada pels mateixos xilens. “Jo em vaig enamorar d’aquell país”, assegura l’autor. Però també va decidir expandir la seva marca per l’estat espanyol. Aquell projecte del Penedès va arribar fins a Rivera del Duero, La Rioja, Galícia i més. “Torres és un dels pioners dels cellers multiregió”, concreta Ballesteros, qui celebra que el celler familiar sigui un gran representant del sector vitivinícola a escala mundial.
Sostenibilitat i canvis de tendència
Una de les parts més intrigants d’aquestes memòries i de la vida de Torres és la seva manera de veure-la. Ballesteros afirma que el llibre “sembla escrit per un home de quaranta anys a qui ni queden quaranta més de feina”. La realitat és que Torres també s’ha convertit en la icona de molts canvis de tendència que han colpejat el sector vitivinícola en els últims anys. La sostenibilitat, per exemple, és l’eterna lluita del cellerista qui es deixa la pell per demostrar que cal que l’ecologia formi part no només del celler, sinó de la vida en si. De fet, Família Torres és una de les empreses vitivinícoles que forma part del segell de sostenibilitat de triple acció B Corp. Torres relata en el seu llibre com la seva guerra contra el canvi climàtic és pràcticament un model de vida. Pel president de Família Torres cal un “esforç col·lectiu” per fer entendre a les grans corporacions que tenen un deure amb la humanitat: “En solitari no aturarem el canvi climàtic”, expressa en les seves memòries el cellersita.
Però la innovació també demana entendre les noves tendències de consum. Ballesteros acaba amb l’arribada dels vins sense alcohol i com altra vegada Família Torres és un dels participants d’aquest gir del relat. El sommelier i Master of Wine al·lega que el vi desalcoholitzat -un dels temes que més divideix el sector- també és vi. A més, Ballesteros celebra que Torres identifiqués aquesta tendència i creés una marca que, actualment, aglutina “al voltant d’un 15% de les vendes generals del celler”, segons el president. “Al principi no hi estava d’acord, però la Mireia [referència a la seva filla Mireia Torres] em va convèncer”, afegeix Torres. L’acte de presentació s’acaba amb una gran ovació al president i ànima de l’actual Família Torres qui assegura per enèsima vegada que la veritable heroïna és la seva dona. Es prepara per començar la que serà una signatura de llibres llarga -només calculant la gent que ja es troba dempeus esperant-; abans, però, llança un últim consell que desafia l’actual crisi de la demanda del sector del vi: “S’acaba la guerra i caurà el preu del petroli. Compreu vi, que l’economia puja”.
