La innovació moltes vegades sembla autèntica ciència-ficció. La tecnologia avança per ajudar les persones a fer millor la seva feina, però també intenta ser més sostenible i tenir en compte la fragilitat de l’ecosistema del nostre planeta, especialment en el sector primari. Els viticultors han passat dècades polvoritzant amb insecticides les seves vinyes per tal de controlar les plagues. Fongs i insectes s’han eliminat a partir de productes que amb els anys han provat no ser especialment saludables per l’entorn i el consumidor. És per això que la recerca de noves maneres de defensar la vinya és clau per mantenir-ne la supervivència. A mesura que els productes químics han anat disminuint -sigui per restriccions sanitàries o per la voluntat de tenir cultius ecològics dels mateixos viticultors- noves eines han començat a entrar en acció. Una de les últimes, i també de les més surrealistes- és l’ús de feromones per prevenir les plagues de papallones, en concret de la Lobesia Botrana, capaç d’identificar el raïm madur i menjar-se’l. La tècnica s’anomena confusió sexual i malgrat que pot semblar una pràctica poc ortodoxa s’ha establert com la fórmula d’èxit per desfer-se d’aquests insectes, sense necessitat de matar-los amb químics.
“La Lobesia Botrana és una plaga molt comuna a les vinyes catalanes”, assegura Joan Olivella, responsable de Marrugat, una empresa que s’especialitza amb noves tecnologies per fer les feines de sempre. De fet, aquest insecte s’ha establert com una plaga endèmica a Catalunya que cada any causa danys significatius a la producció vitícola i comprometent la qualitat del raïm. És per això que les eines de confusió sexual han esdevingut clau en la lluita contra aquesta papallona. En termes generals Olivella descriu que les feromones són inofensives per l’insecte a escala física. Les feromones són un punt d’atracció pels mascles i un element dissuasori per les femelles. En definitiva, l’arma més eficient contra la còpula. El responsable de Marrugat explica que en el cas de les femelles, senten l’olor de les feromones i busquen altres espais on aparellar-se, ja que consideren que en la vinya tractada “tenen massa competència”. D’altra banda, els mascles se senten atrets per l’olor de les feromones, perquè desprenen el mateix que les femelles. Tot i això, un cop arriben a la vinya no les troben, es confonen i acaben, altra vegada sense poder copular. Aquesta situació ajuda a reduir les plagues d’aquest insecte i els mou cap a altres zones, lluny de la vinya.
Com tota tècnica, la confusió sexual de les papallones té els seus desavantatges. En primera instància, aquesta eina encara és molt rudimentària. S’utilitzen unes càpsules que es reparteixen per tota la vinya i que desprenen feromones. L’aplicació és completament manual i carregosa, ja que hi ha d’haver un encarregat d’anar-les canviant i col·locant sigui necessari. És cert, però, que tal com confirma Olivella, si la vinya ja s’ha de protegir amb altres productes per les plagues de fongs no és una feina tan complicada, perquè “es pot fer tot el mateix dia”. Ara bé, en anyades com l’actual en què aparentment no hi ha hagut patiment per altres plagues, la confusió sexual es pot convertir en un malson logístic pels cellers. Precisament per això, des de Marrugat han començat una prova pilot per millorar encara més aquesta sofisticada tècnica. Es tracta de l’ús de drons per escampar feromona líquida en tots els racons de la vinya. Aquesta situació permetria prescindir de les càpsules i incrementar l’eficiència logística.
Drons, feromones i vinyes
L’assaig pioner combina la tecnologia de confusió sexual amb l’aplicació amb dron, sota la coordinació tècnica de l’ADV de Guardiola de Font-rubí i l’empresa de control sostenible de plagues agrícola Suterra. Aquesta col·laboració busca validar l’eficàcia de l’aplicació líquida de feromones, mitjançant sistemes de polvorització d’alta precisió. Aquesta tècnica presenta múltiples avantatges respecte als mètodes tradicionals de dispensadors passius: redueix significativament el temps d’aplicació i els costos de mà d’obra, distribueix de manera homogènia la feromona en zones d’orografia complexa, s’adapta ràpidament a les condicions fenològiques de la plaga i evita els residus plàstics dels dispensadors tradicionals. “Aquest tipus d’assajos són fonamentals per demostrar que la tecnologia dron pot ser una eina segura i eficient en la protecció de cultius”, concreta en un comunicat l’enginyer tècnic de l’ADV Font-rubí, Joan Tarrida, qui afegeix que “els resultats d’aquest projecte podran ser clau per obrir la porta a l’ús generalitzat d’aquesta tecnologia a Catalunya”. Aquesta tècnica podria marcar un abans i un després logístic pels cellers que utilitzen la confusió sexual de les papallones i també animar a més empreses vitivinícoles amb grans extensions de vinya a què comencin a fer servir feromones per combatre la Lobesia Botrana.
La burocràcia per continuar avançant
Malgrat que la nova eina de Marrugat ha estat tot un èxit i sembla que la prova pilot sota la coordinació tècnica de l’ADV de Guardiola de Font-rubí dona resultats positius, encara no hi ha cap certesa del fet que es pugui vendre i utilitzar a escala catalana. La raó principal és la burocràcia i les diverses normatives que venen de l’administració pública, tant del país com espanyola. D’aquesta manera, Olivella afirma que per fer aquest testatge van “haver de demanar permís al departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació” i l’avenç després de la publicació dels resultats és tot un misteri: “Probablement ho decidiran a Madrid”, diu Olivella. És evident que una tècnica així podria ajudar els cellers catalans a desfer-se a l’engròs de les plagues de Lobesia Botrana, però cal tenir en compte que ruixar grans quantitats de terreny amb un producte fitosanitari -encara que sigui una feromona- no és una tasca senzilla de justificar a escala normativa. “Com que és un producte innocu, tindrem menys traves”, assegura el responsable de Marrugat, tot i que no pot confirmar que el projecte es podrà replicar un cop acabada la prova pilot.
El sector vitivinícola català ha fet un gir de 180 graus. Els cellers del país són pioners en ecologia i també en innovació. La confusió sexual de les papallones no és l’únic mètode que ha sorgit per combatre complicacions a la vinya. En un món en constant canvi i cada vegada més pressió mediambiental, els cellers i les empreses del sector treballen a contrarellotge per aconseguir els millors resultats sense utilitzar químics. La idea de Marrugat podria marcar un abans i un després en la lluita contra la Lobesia Botrana i tot i que actualment, l’aplicació aèria de productes fitosanitaris a Catalunya està subjecta a limitacions legals que restringeixen l’adopció generalitzada d’aquesta tecnologia. Aquest assaig pretén generar evidència científica sobre l’eficàcia i seguretat del mètode per facilitar l’adaptació del marc legal a les necessitats del sector.
