La del cava és una denominació d’origen estatal, cosa que ha permès que en les eleccions d’aquesta setmana una coalició de productors de fora de Catalunya hagi obtingut una vocalia al Consell Regulador per primera vegada a la història. Fins ara, la DO, creada el 1972 i amb seu a Vilafranca del Penedès, ha estat dirigida únicament per catalans. Extremenys, aragonesos i productors dels pocs cellers de cava de la resta de l’estat ho consideraven un monopoli que volen trencar, però hi ha una raó per a aquesta hegemonia política: el 95% de la comercialització d’aquest producte es fa des de Catalunya. “Podem assegurar que només entre un 4% i un 5% de les vendes es produeixen des de fora de Catalunya”, explica Damià Deas, president de l’Associació d’Elaboradors de Cava (AECAVA). No ho diu només Deas. Segons les dades del 2021 publicades per la DO Cava, el darrer anys es van produir 252 milions d’ampolles, la xifra més alta de la història.
El cava sempre ha estat un producte molt relaciona amb la viticultura catalana. De fet, segons les dades que aporta Deas en declaracions a Vadevi, “de les 38.000 hecàrees on actualment es produeix cava, 31.000 són a Catalunya“. I malgrat aquest domini, que s’explica per la tradició, els caves catalans no funcionen amb una denominació pròpia. I amb el canvi de composició al Consell Regulador, a més a més perden posicions.
Pitjors condicions i reclamació d’ampliació d’hectàrees
L’estratègia catalana del cava dista molt de les que s’aplica a la resta de l’estat espanyol. D’entrada, Catalunya aposta “pel valor i la qualitat del cava”, diu Deas, cosa que es tradueix amb una certa contenció en el volum de la producció i un producte de més qualitat. L’estratègia de la resta de la DO és ampliar les hectàrees i aconseguir créixer per tenir una producció cada dia més massiva i amb preus molt baixos en la venda al públic.
En aquest sentit, la por dels viticultors catalans és que aquest Pla Estratègic de creixement acabi per xocar amb la necessitat de donar més valor al producte i la distinció del seu origen. I és que, des de Catalunya s’ha fet una aposta important en els darrers mesos per donar més valor a l’origen i al producte, reivindicacions històriques dins el sector, especialment arran de la sortida de la DO de diversos cellers, que l’han abandonat per impulsar nous projectes, Corpinnat i Clàssic Penedès. Tot i que el recentment aprovat Pla Estratègic ha volgut incidir, segons l’entitat, per resoldre algunes d’aquestes peticions, encara s’està a l’expectativa de veure si l’entrada d’elaboradors espanyols al Consell Regulador pot complicar la continuació d’aquest camí en benefici de la distinció per origen i de revalorització del producte dins i fora del país, ja que les exportacions són fonamentals.
Una altra de les grans diferències entre Catalunya i altres zones de l’estat és el que cobren els viticultors. “La situació catalana no és ideal, però sí que és millor que en d’altres zones”, afirma Deas. En aquest sentit, els viticultors catalans cobren uns 30 cèntims per ampolla, quan a la resta de l’estat, per exemple a Extremadura, cobren com a màxim 20 cèntims. “Això és una norma històrica de regulació de preus, però a Catalunya no s’aplica”, explica el president d’AECAVA.
Cava amb etiqueta catalana, Comtats de Barcelona
Una de les iniciatives que s’ha implementat per continuar afegint valor a la marca del cava català és la marca Cava Comtats de Barcelona, una nova etiqueta que ja utilitzen diverses empreses catalanes. “Volem que es vegi que Catalunya domina el mercat”, diu Deas. I és que amb aquesta etiqueta, aquest 95% de comercialització que només és una xifra passaria a quedar reflectit en les etiquetes de les ampolles. “És un projecte que ja està en marxa i entre el 2022 i el 2023 estarà completat”, descriu el president de l’Associació d’Elaboradors de Cava.
17
3
