El sector vitivinícola català viu moments complicats a causa de la caiguda de la demanda de vi. El món sencer pateix els canvis de tendències de consum que han portat la població a reduir el seu consum de vi i Catalunya no és aliena a aquesta situació. Sumat a aquest problema, hi ha la imminent recuperació dels ceps després d’anys de sequera, un conflicte que podria portar molts pagesos a vendre raïm per sota del preu de cost. En aquest sentit, la sobreproducció de raïm en un context de crisi del consum és negativa i repercuteix directament als pagesos, els quals necessiten iniciatives i ajudes governamentals per sobreposar-se a la situació. La verema en verd és una d’aquestes propostes; collir el raïm abans d’hora i deixar-lo caure perquè no compti com a producció real, i així crear una xifra de producció més adequada als nous temps. Aquest dimarts, el Govern ha obert els terminis perquè tots aquells viticultors que ho desitgin s’hi apuntin i, amb sort, s’aconsegueixi reduir l’oferta i estabilitzar el mercat.
“Necessitaríem baixar al voltant d’un 10% la producció de raïm a Catalunya”, ha explicat David Sendra, responsable del Vi i la Vinya d’Unió de Pagesos (UP). En la reunió que va tenir l’entitat amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) la setmana passada es van acabar de polir els serrells d’aquesta línia d’ajuts i, tot i que UP no ha aconseguit tots els seus reclams, la situació pels viticultors és esperançadora. Actualment, el Govern disposa d’1,5 milions d’euros per destinar a la verema en verd. D’aquesta manera, des d’aquest 21 d’abril i fins al 29 de juny, els pagesos podran adherir-se a la llista i presentar un màxim de 10 hectàrees que més tard s’hauran de ratificar. Davant la imminent crisi que veu Unió de Pagesos per culpa de la probable sobreproducció de raïm d’aquest any, l’entitat ha demanat que “tots els que ho necessitin demanin l’ajuda pel màxim d’hectàrees”, ha explicat Sendra, ja que, segons l’expert, un cop arribada la data de venciment, els viticultors es poden fer enrere.
La xifra total d’ajudes que rebrà cada viticultor és una suma de diversos factors. En primer lloc, es tenen en compte les produccions d’anyades representatives. Enguany s’ha decidit que els anys siguin 2022, 2023 i 2025. Per a Unió de Pagesos, en aquesta llista s’hi hauria d’afegir el 2019, i Sendra ha especificat que el 2025 tampoc és un bon any per fer mitjana: “Hi ha molta gent que encara no s’havia recuperat de la sequera”. Tot i això, aquestes han estat peticions que no han aconseguit acordar. Ara bé, l’INCAVI ha decidit no admetre la producció del 2024, la qual sí que es va veure afectada a escala general per la sequera. D’aquest any, però, es té en compte el preu del raïm, que va pujar bastant a causa de la poca producció: “Amb aquests càlculs s’ha establert que es pagarà 62 cèntims el quilogram de raïm“, ha mencionat el responsable del Vi i la Vinya d’UP. A més, a aquest total s’hi sumen 720 euros per les plantacions que es cullen a mà i 773,5 euros per aquelles que ho fan a màquina, “perquè es dona per fet que collir a màquina té un cost més elevat”, ha expressat Sendra.
Un pegat necessari, però insuficient
La verema en verd és una mesura que consisteix en la destrucció o eliminació total del raïm encara immadur en parcel·les destinades a la producció de raïm per a vinificació únicament, amb l’objectiu de reduir la producció i contribuir a recuperar l’equilibri entre l’oferta i la demanda al mercat vitivinícola. El raïm es llença i no es pot fer servir, simplement surt de la roda del mercat perquè baixi la producció. Són inspectors enviats pel mateix departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació els encarregats de visitar els cultius i assegurar-se que el raïm ha estat llençat correctament. Tot i ser una mesura efectiva, el seu ús denota una autèntica situació de crisi. De fet, ja el 2023 es va fer servir per pal·liar els efectes de la sobreproducció de raïm. “Calen més mesures a llarg termini, com arrencar vinyes”, ha afirmat Sendra, qui a més explicava fa uns mesos a aquest diari que la xifra que el Govern havia de destinar a la verema en verd havia de voltar els 16 milions d’euros, xifra que -evidentment- no s’ha aconseguit.
Mesures extraordinàries proposades pel Govern
En la reunió que Unió de Pagesos va tenir amb l’INCAVI també es va posar sobre la taula la possibilitat que no tothom que necessités fer una verema en verd pogués accedir per falta de pressupost. És per això que Sendra ha concretat que “hi ha el compromís governamental d’obrir un pressupost extra”, però de moment no en tenen detalls. En aquest sentit, el responsable del Vi i la Vinya d’UP ha reconegut que no serà una mesura igual a la de la verema en verd, però sí que donarà una sortida aquells viticultors que no hagin pogut entrar en la convocatòria, que funciona per punts. D’aquesta manera, les diverses varietats de raïm, així com el tipus de collites, donen diferents punts als viticultors, que són acceptats dins de la primera convocatòria per “ordre de prioritat”. En la segona, però, Unió de Pagesos ha demanat que aquest ordre no es tingui en compte, ja que “no serà una mesura relacionada amb la verema en verd, sinó una alternativa per aquells que no s’hi hagin adherit”. Amb tot, les condicions, els requisits i el pressupost que s’hi destinarà és encara un misteri per l’entitat.
La verema en verd és una resposta a una crisi que afecta el món sencer. La caiguda de vendes de vi és una realitat amb la qual conviuen molts cellers i, per tant, també molts viticultors, que es guanyen la vida venent el seu raïm. La situació actual porta el sector cap a una necessitat clara de reducció de la producció, ja que si hi ha massa quilos de raïm al mercat, ens podríem trobar davant d’una caiguda massiva de preus, la qual cosa posaria els pagesos en situació límit. És per això que bona part d’aquests viticultors -segons ha dit UP- s’adheriran a aquesta convocatòria i deixaran perdre part de la seva producció, una mesura que, tot i semblar dràstica, en moments de crisi, es converteix en l’única manera de sobreviure en el sector.
