La vinya és una planta complexa, amb un cicle vegetatiu molt marcat i unes necessitats específiques per produir el raïm necessari i de qualitat per elaborar grans vins. Els viticultors són els guardians de les vinyes: no només mantenen vives les plantes, sinó que treballen cada dia per obtenir-ne el màxim potencial. Tant si es tracta de cultius ecològics com convencionals o biodinàmics, tots segueixen un calendari propi, amb una època determinada per a cada tasca i uns marges de temps concrets per podar, cuidar o veremar. Amb el canvi climàtic, però, aquestes pautes cada vegada són menys previsibles. Determinar quan arribarà el moment òptim de la verema o quan convé podar és una tasca més complexa que mai. Els experts alerten que l’escalfament global està avançant progressivament les dates de verema, una tendència que pot alterar l’equilibri de tot el cicle de la vinya.
“L’última onada de calor ha fet que s’avanci la verema de casa uns 9 dies”, explica a Vadevi Roc Gramona, director tècnic del celler Gramona. La calor no és l’enemic directe de la vinya, ja que en molts casos ajuda a prevenir les plagues de fongs com el míldiu. Tot i això, les temperatures altes fan més complicada la previsió de verema, fins i tot poden arribar a avançar-la, la qual cosa provoca cert descontrol que acaba per dificultar la logística dels cellers. Més enllà d’aquest evident desordre logístic, el principal problema de l’avenç de la verema és el que comporta en tot el cicle de la planta. De fet, Gramona afirma que no es tracta només de la verema, sinó de la poda i també la neteja de la vegetació: “Ja no saps quan toca fer que”. També des de l’INCAVI confirmen que és cada vegada més complicat predir quan es farà la verema. Xoan Elorduy, cap de servei de Viticultura, Enologia i Ampelografia de l’entitat manté que no hi ha indicis que assegurin que la verema es continuarà avançant per temps indefinit, però sí que afegeix que “hi ha grans distorcions”.
El conflicte real amb el canvi climàtic és la persistència de les altes temperatures. La vinya pateix el que s’anomena estrès hídric, és a dir, la mateixa planta entra en una modalitat de supervivència que provoca que els grans de raïm siguin més petits i la productivitat caigui. Aquesta va ser una de les principals conseqüències dels anys de sequera a Catalunya. Ara bé, si el context és plujós i la planta rep tota l’aigua necessària, un cop de calor pot fer que la verema es faci abans, però no hauria d’afectar el seu rendiment: “Si la planta té prou aigua per superar les altes temperatures no s’ha de patir per la qualitat del raïm”, concreta Gramona. Elorduy coincideix amb aquesta opinió i remarca que “pot accelerar la maduració, però sense estrès hídric no es pateix per la qualitat”.
Tiretes sense solució permanent
El canvi climàtic és inaturable i, per tant, les seves conseqüències continuaran assotant el planeta i també el sector vitivinícola. Tot i això, hi ha algunes eines que avui dia utilitzen els viticultors per intentar adaptar-se a aquesta nova realitat. Tècniques com podar les vinyes més d’hora o les cobertes vegetals ha provat ser bones solucions a curt termini. Gramona, per exemple, confirma que continuen treballant per “trobar maneres de ser més resilients” i des de l’INCAVI, Elorduy afirma que les cobertes vegetals ajuden al funcionament de la vinya, malgrat les altes temperatures. Pel que fa a les possibles solucions a llarg termini, Gramona també esmenta la possibilitat de desplaçar les hectàrees de vinya cap a territoris més elevats, en els quals la calor no és tan pronunciada.
Ara bé, sense dubte, una de les accions que ha provat ser més efectiva és la tria de les varietats de raïm. Cada planta té les seves propietats i pot funcionar millor o pitjor depenent de l’entorn en el qual es troba. No totes les vinyes són iguals i en contextos de canvis dràstics de temperatura, la tria de varietats fortes i de maduració és lenta acaba sent una solució prou efectiva. En aquest sentit, les varietats autòctones són les més resilients i aconsegueixen treballar en circumstàncies d’altes temperatures, ja que s’han creat al país. “No està clar fins on arrbaran aquests canvis, però nosaltres hem de treballar per adaptar-nos a les noves realitats”, explica el cap de servei de Viticultura, Enologia i Ampelografia de l’INCAVI.
Més enllà dels canvis en els cultius
L’escalfament global, en el cas del sector vitivinícola, no només afecta la producció de raïm, sinó que també accelera els canvis de tendències de consum. Josep Maria Albet, del celler Albet i Noya recorda a Vadevi que “el canvi climàtic està fent que la gent aposti més per a vins més frescos”. D’aquesta manera, els blancs i els escumosos estan guanyant la partida als negres i la frescor i l’acidesa són propietats del vi que es valoren més actualment, mentre que fa unes dècades s’exigien vins amb més cos, més embafadors. Per a Albet aquest és un canvi d’hàbits que lliga perfectament amb les noves altes temperatures. Quan els estius es presenten extremadament calorosos sembla evident que el consumidor preferirà una beguda fresca i lleugera, per davant d’un vi molt més potent i amb cos: “Clarament, el canvi climàtic ens està afectant més enllà de la vinya”, diu Albet.
En definitiva, el canvi climàtic és una realitat que ja afecta el sector vitivinícola. Encara que els principals problemes que es comencen a veure amb la verema són logístics, la incertesa creixent de com serà el cultiu a mesura que avanci l’escalfament global manté els viticultors en alerta. Mentrestant, aquestes mateixes onades de calor sí que estan incidint en els consumidors, la qual cosa també provoca replantejaments en l’elaboració. Així doncs, les veremes del futur es faran abans, possiblement en parcel·les de més altura per preservar el fred i adreçades a les noves maneres de consumir. Tot i això, sempre pensant en la màxima expressió, qualitat i excel·lència que defineix els vins catalans.
