A Itàlia, com també passa a casa nostra, el sector vitivinícola està mirant d’adaptar-se a les noves circumstàncies que duu el canvi climàtic. L’augment de les temperatures, les glaçades en moments inesperats, la caiguda de les precipitacions i també les tempestes i els forts vents estan posant en perill un dels sectors més tradicionals i alhora més importants de l’economia del país.
En un article a ‘Decanter’, es fa un repàs dels projectes desenvolupats per viticultors i elaboradors per superar aquests nous obstacles, idees semblants a les que s’han implementat a casa nostra i que donen un panorama més ampli de què s’està fent per combatre l’amenaça més gran per a la viticultura europea.
“Els vins d’aquest segle seran diferents”
A Itàlia afirmen que el punt d’inflexió del canvi climàtic al sector va ser el 1997. Des d’aleshores, les temperatures han anat alterant el cicle fenològic de la vinya, avançant-lo. La calor ha augmentat l’estrès hídric, per bé que també ha reduït l’impacte del míldiu. En declaracions a Decanter, el veterà viticultor Angelo Gaja, amb més de 60 veremes a les seves espatlles, apunta que “els vins d’aquest segle seran diferents” a causa dels canvis en la maduració.
Per veure com eren els vins de les Langhe (Piemont) fa 50 anys, apunta Gaja, cal anar a la zona d’Alta Langa on, a dia d’avui, es cultiva la vinya a entre 650 i 700 metres d’alçada per produir vins blancs tranquils d’alta qualitat. Pel que fa la varietat Nebbiolo, però, un raïm negre tradicional del Piemont, els Gaja també n’han plantat una hectàrea en alçada, per bé que les condicions no són les més aptes per a ella. A mesura que el canvi climàtic avanci, però, ho poden arribar a ser.
Algunes zones s’estan veient beneficiades
A la Llombardia, Danilo Drocco, president de la DOCG Valtellina i director de Nino Negri, està content de com aquesta petita vall als turons prealpins estan millorant cada cop més. La sequera, però, ha esdevingut un problema importantíssim, i també estan veremant abans algunes varietats per controlar el grau alcohòlic, que està augmentant a causa de la calor. Aquest darrer factor, però, està fent millorar els vins a la zona més septentrional d’Itàlia, i juntament amb la recuperació de pràctiques tradicionals, està donant resultats molt positius.
Canvis en l’alçada i l’orientació de les vinyes i recuperació de les terrasses
Encara al nord d’Itàlia, la zona del nord-est té la sort que els llacs contribueixen a baixar la temperatura de les vinyes i, als voltants de Trento, les temperatures poden ser fins a 7ºC inferiors a les d’altres regions. No obstant això, les temperatures continuen augmentant lentament i, durant la gran onada de calor de 2003, la verema es va haver d’avançar 20 dies. Els hiverns, a més, cada cop són més suaus i això és un perill. Allà, els viticultors també estan començant a plantar cada cop a més alçada, entre 450 i 650 metres. Els resultats mostren que varietats com la Pinot Noir i la Cabernet, a què abans els costava molt madurar en aquelles condicions, ara ho fan sense problemes.
Anar cap amunt, però, és molt més difícil en zones costaneres com ara la Toscana, on les varietats que maduren més aviat tenen problemes. És per això que alguns vins han canviat el seu cupatge per incorporar-ne d’altres de maduració més tardana, reduir-ne el grau alcohòlic i mantenir-ne l’equilibri en la mesura del possible. Altres viticultors, aprofitant al màxim les possibilitats del terreny, han comprat terrenys orientats al nord i també s’ha revifat l’ús de les terrasses per frenar l’erosió quan es produeixen precipitacions molt intenses.
Sicília, tot un altre panorama
Fins ara, però, parlàvem del nord d’Itàlia, on les temperatures, no obstant els problemes que ocasionen, són més suaus. A l’altra banda del país, a Sicília, la situació és molt més greu. No només per la sequera o per les temperatures, que van arribar a 48ºC l’agost de 2021, sinó pels extrems. Així, per exemple, a l’extrem dret del mont Etna, al poble de Milo, en un sol dia hi pot ploure tant com a Noto, al sud-est de l’illa, en tot un any.
Salvo Foti, d’I Vingneri, apunta que el problema més important per a la varietat negra Nerello Mascalese és l’humitat, Des de 2003, els vents a la zona de l’Etna estan sent molt més humits, cosa que fa molt més difícil que s’assequin després de les pluges. El sòl, és clar, és un factor importantíssim en aquest procés, i és per això que cal tenir en compte quines varietats i quins peus es fan servir en cada cas. Com admet el mateix foti, les varietats més resistents, normalment, són les indígenes de cada regió, i les importades cada vegada pateixen més.
Una situació diferent però amb solucions semblants a les nostres
Així doncs, la viticultura italiana, com la nostra, està patint amenaces com sequeres, temperatures extremes, tempestes i nivells d’humitat inaudits i que van molt més difícil mantenir la regularitat en la qualitat i les propietats de cada anyada. Tot i que Itàlia té una geografia resistent als pitjors efectes del canvi climàtic i que algunes zones s’estan beneficiant de l’augment de les temperatures, l’alçada i el treball en varietats locals resistents, i en preservar aquest patrimoni, semblen les eines més importants de què disposen ara mateix.
