El 2025 ha estat un mal any per les vendes de vi a l’estranger. La caiguda de la demanda, lligada a una reducció de l’oferta pels estralls de la sequera que es va viure al sud d’Europa, i les polítiques aranzelàries inestables del president dels Estats Units, Donald Trump, han provocat un retrocés de les vendes d’aquest elaborat arreu del món. No només això, sinó que també s’han pogut veure canvis en els països receptors: els principals importadors de vi han caigut; i aquells mercats emergents dels quals parlen els governs, quan asseguren que la fórmula d’èxit es troba en la diversificació de mercat, tenen cada vegada més força. Catalunya no és aliena a aquesta nova realitat, tot i que s’hi aprecia un comportament diferent de la majoria dels països. Mentre el món plora la pèrdua de volum i valor de les exportacions de vi als Estats Units i el Regne Unit, Catalunya celebra que el primer no és el seu principal mercat i que el segon, a diferència de la resta de països elaboradors, ha importat més vi català, tant en valor com en volum.
Aquesta setmana, la Interprofesional del Vino (OIVE) publicava un informe que aglutinava els mercats importadors de vi més importants del món i com s’havien comportat aquest passat 2025, l’any dels aranzels, de la caiguda de la demanda i de la diversificació de mercat. Les dades generals apunten cap a un any negatiu per al comerç mundial del vi, amb caigudes del 6,4% en valor i 4,9% en volum. En aquest sentit, les xifres mundials es van situar en els 9,3 milions de litres i els 33,6 milions d’euros. Segons ha assegurat a Vadevi Laia Villalbí, cap del sector del vi de Prodeca, “tot i que el comerç mundial del vi ha retrocedit en general, hi ha mercats que per als vins catalans han mostrat un comportament millor del que es podia esperar”. El cas més clar, segons Villalbí, és el Regne Unit en vi tranquil català, on hi ha creixement tant en valor (+10%) com en volum (+13%), malgrat que, a escala mundial, el mercat britànic cau. Aquesta és una de les principals tendències que diferencien Catalunya de la majoria dels països, ja que la mitjana situa el Regne Unit com a segon mercat en valor i tercer en volum; i en ambdós casos cau un 6,7% i un 6%, respectivament. Per tant, sembla que els britànics augmenten la seva confiança en el vi tranquil català en un moment de mercats inestables.
La segona casuística a tenir en compte és que els Estats Units no són el primer mercat per als vins catalans. Villalbí afirma que “en vi tranquil català, el primer mercat en valor és el Regne Unit, amb 43,72 milions d’euros el 2025, mentre que els Estats Units ocupen la segona posició, amb 24,79 milions d’euros”. Pel que fa als escumosos, tampoc hi ha els nord-americans com a primers de la llista. La cap del sector del vi de Prodeca concreta que les dades confirmen que és Bèlgica el principal mercat dels escumosos catalans, amb 57,77 milions d’euros facturats el 2025. Mentrestant, els Estats Units també mantenen la segona posició en aquesta tipologia, amb 41,94 milions d’euros. Val a dir, però, que el darrer any les vendes als EUA també han caigut tant en valor (-27,26%) com en volum (-11,94%) i, tot i no ser el principal mercat dels vins catalans, també hi té una gran influència. Sobretot, perquè, tal com diu Villalbí, manté “una ràtio de preu clarament superior, fet que confirma que és un mercat orientat a valor”.
Una altra de les grans sorpreses a escala mundial, que en aquest cas ha esquivat Catalunya, és el bon comportament del mercat alemany. Tercer mercat global en valor i primer en volum, Alemanya havia reduït dràsticament les seves compres de vi pel context de crisi en el qual es trobava el país. Però el 2025 ha estat l’any de la recuperació, en què hi ha hagut una lleu caiguda del 0,5% del volum de les importacions, acompanyada d’un augment del 5,2% en el valor del vi. En altres paraules, Alemanya és dels pocs països que ha tornat a comprar vi en aquest any convuls. Aquesta sort, però, no ha tocat a Catalunya. En aquest sentit, les dades que exposava el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació confirmaven la caiguda del mercat alemany per als vins catalans. En concret, mentre la mitjana mundial és positiva, els alemanys han reduït les compres de vi català un 39,03% en valor. “Es tracta d’un mercat madur, molt competitiu i especialment sensible al preu, i això penalitza més en un context de consum de forta competència”, comenta Villalbí.
El regnat dels escumosos catalans
Mentre la mitjana mundial apunta cap als vins tranquils, altra vegada Catalunya li porta la contrària. En aquest sentit, la tipologia de vi més importada arreu del món, segons la Interprofesional del Vino, és el vi tranquil. El 2025, la comercialització mundial d’aquest vi assoleix els 22.263,2 milions d’euros, fet que suposa una caiguda del -7,6%, i un volum de 4.793,4 milions de litres, un -5,5% menys que l’any anterior. En total, perd 1.819 milions d’euros i 279,9 milions de litres respecte al 2024, liderant així la davallada global del sector. En canvi, per Catalunya el mercat principal són els escumosos, que segons les dades de Prodeca aglutinen el 62% de les vendes de vi del país.
Villalbí explica que aquesta tendència apunta cap a un desplaçament del patró de consum “cap a productes més vinculats a ocasions especials i a un posicionament prèmium, que tendeixen a mostrar més resiliència en entorns de pressió inflacionària i de menor freqüència de consum”. Precisament per això, els escumosos catalans sobreviuen amb un augment de les vendes a l’exterior del 2%, a diferència dels vins tranquils, que segueixen la tendència descendent mundial. No tenen tanta sort els escumosos a escala global, que ocupen la segona posició per darrere dels vins tranquils i també registren un retrocés, amb una caiguda del -4,1% en valor i del -1,9% en volum, fins a situar-se en 8.206,4 milions d’euros i 1.061,6 milions de litres. Això representa una reducció de 347 milions d’euros i 20,8 milions de litres en comparació amb el 2024.
Opcions de diversificació per al vi català
Catalunya es desmarca del comportament del mercat del vi mundial, però no és aliena als problemes de vendes que hi ha. És per això que, fora de les estadístiques i dels principals mercats importadors de vi, el país té altres objectius i sortides per als elaborats catalans. Segons Prodeca, destaca Mèxic en el vi tranquil, amb un increment de l’11% en valor i del 32% en volum, tot i partir d’una base menor que la dels Estats Units o el Regne Unit, per exemple. En escumosos, en canvi, el mercat que sobresurt amb més força són els Països Baixos, amb una evolució molt favorable, del +21% en valor i del +12% en volum. La cap del sector del vi de l’entitat també menciona en aquesta mateixa categoria d’escumosos els creixements del Brasil (+50%), Polònia (+18%) i Suècia (+6%). A més, en paral·lel, també reconeix que mercats com Suïssa i el Canadà no destaquen tant pel creixement, però sí per la seva qualitat, és a dir, consumidors disposats a pagar més o trobar productes de més qualitat. “Això indica que, a part de seguir el rànquing dels grans importadors mundials, el vi català ha de prioritzar aquells mercats on hi ha un millor encaix entre producte, posicionament i tendència de demanda. I, ara mateix, en aquesta lectura, hi ha mercats que sobresurten clarament per sobre de la tendència global”, conclou Villalbí.
